 |
| Lluís Tejedor, José Luis Atienza, Lorena Vicioso |
Ahir vaig a un acte d'ICV-EUiA a Viladecans, amb la participació de Lluís Tejedor i de Lorena Vicioso, d'Alternativa Jove (EUiA). Tenia ganes de sentir els ponents i sobretot de veure quins aires corrien de cara a les properes eleccions. Mentre escoltava les seves intervencions i el debat posterior, en què es posà molt l'accent en les retallades i en la qüestió nacional, se m'acudia que ens cal una renovació forta i a llarg termini. Que és important assegurar la presència al Parlament però que sobretot és important treballar amb objectius de llarg abast. De fet, en José Luis ho va expressar bé quan deia que ens hem quedat sense utopia i que la independència potser actua com això, com a utopia per a molta gent davant l'absència de projectes generals prou engrescadors. Va posar l'accent en la necessitat, amb independència o sense, d'actuar per tal que els treballadors avancem units. Totalment d'acord.
Jo penso, però, que faríem bé d'abandonar arguments ja una mica tronats i reiteratius, que potser són certs, però que ja han perdut la frescor necessària com perquè senzillament entenguem què volen dir. Ahir semblava que tot quedava en el debat dreta/esquerra, retallades/qüestió nacional, i les manifestacions i vagues generals com a únic instrument de lluita. Jo crec que, sense renunciar a tot això, caldria posar l'accent a:
1. Aproximar-nos a la gent (a les persones concretes, no a les idees que en tinguem) que està patint més la crisi, escoltar-los, ser solidaris amb ells, pensar sortides amb ells, reprendre la política entesa com a tasca mobilitzadora i organitzadora per buscar respostes. Ja ho fan, per exemple, les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca. Bàsicament ser-hi com un més entre els aturats, els sense llar, els joves, els estudiants, oblidant les sigles. No es tracta de fer proselitisme, sinó de donar un cop de mà.
2. Pensar, formar-nos, fer anar la imaginació i la creativitat. Explicar-nos i escoltar. Utilitzar els mitjans de comunicació al nostre abast. Ens trobem en una societat complexa, on costa identificar responsabilitats concretes i fer propostes noves, valentes i a l'abast. De vegades sembla que esperem lideratges i ideologies vinguts de l'estratosfera. Som gent senzilla, però això no significa que no puguem posar els ciments de noves utopies. És allò d'aplicar el "veure, jutjar i actuar", la recerca activa, vaja. Ja arribarà qui ho sàpiga formular de forma fantàstica. Però la feina de base és imprescindible.
3. Promoure -començant per dins del partit i continuant pel nostre entorn- la participació democràtica, l'interès per allò que és col·lectiu, la gratuïtat del bé comú. La vida associativa fa aigües. La gent d'una certa edat podem aportar solidesa, d'altres frescor. Però cal que les entitats es renovin, siguin creatives, tinguin voluntat d'arribar a d'altres, ens eduquin col·lectivament en el diàleg, en la responsabilitat, en la valoració de les persones, les mateixes persones que el mercat considera obsoletes i prescindibles.
4. Fer, com a partit, algun gest profètic. Els nostres regidors, els nostres parlamentaris, són gent generosa i treballadora. Però cal anar més enllà: renovar càrrecs, promoure primàries (no de maquillatge, sinó de debò), renunciar a part del finançament institucional. Ser molt transparents en l'economia, aprendre a funcionar amb menys.
No res. Ja es veu que és un sermó, però crec que estaria bé anar per aquí.
Comentaris