Ahir no vaig anar a la manifestació perquè no vull necessàriament la independència de Catalunya. Avui descobreixo, per fi, la meva veritable personalitat: traïdora (Joel Joan, quan es giri la truita el qui no sigui independentista serà un traïdor), de parla castellana, de missa i resident a la Bonanova (Albert Om, La Catalunya que no va anar a la mani), anònima (?), castellanoparlant, fan de Telecinco, amb friccions amb la nova immigració (Antoni Puigverd, en un article que m'agrada molt: Catalunya, en la encrucijada. L'Antoni Puigverd, per cert, no es deu haver llegit alguns dels comentaris del diari Nació Digital) i senzillament invisible a TV3, si més no en el programa Divendres on es va fer una àmplia tertúlia sobre la mani de l'endemà sense cap veu discrepant, en un exercici de pluralitat democràtica i política.
Intento prendre-m'ho amb bon humor. La festa tot just acaba de començar.
Intento prendre-m'ho amb bon humor. La festa tot just acaba de començar.
Comentaris
Els independististes no s'han de procupar gens, si els partidaris de la situació actual no tenen més arguments que els d'ella la independència es vendra ells sola per manca d'alternativa engrecadora.
a mi em sembla qui de debò està traient rendabilitat a l'assumpte sembla ser CIU. Encara els hi haurem d'estar agraïts....
Per cert, on eren ahir les pancartes en contra de les retallades?
MD
SEgurament en traurà rèdits, però també es troba davant d'un repte difícil. Perquè, com molt bé reconeix Jordi Pujol, sempre juguen a la puta i a la Ramoneta i ara quedaran més en evidència. CiU ha tingut la sort que el PP encara retalla més que ells, a sobre. En fi, ja veurem...
Si haguessis estat a la manifestació haguessis pogut constatar fins a quin punt la participació va ser transversal, com hi va haver catalans de tota classe, llengua i condició. Estic segur que t'hagués omplert de goig.
Ara, en altre sentit, de festa encara no: com va dir, amb raó, el President, "Tot és possible si hi ha voluntat, grans majories i capacitat de resistir".
La festa vindrà després, si ho assolim, per a tothom.
Ep, i ànim!
Mercè