Ohmmmmm, llegint la revista "Valors"

Ja us ho deia ahir, que m'empipava amb facilitat. I avui sant tornem-hi. Però he deixat passat una estoneta abans d'escriure i confio que els meus dimonis sortiran educadament.

És que m'he posat a llegir la revista Valors i m'he quedat de quadros. 

1. Hi ha una entrevista amb Violant Cervera, directora general d'Acció Cívica i Ciutadania de la Generalitat. Tota cofoia marca la diferència ("Cap altre govern s'havia atrevit a parlar de valors") i explica que estan analitzant els valors tradicions i si cal reforçar-los. Per això han fet un Pla Nacional de Valors.  M'agradaria saber quins són aquests valors tradicionals, però en qualsevol cas, més enllà del seu discurs, està clar que el govern els valors que promou en la pràctica en aquests moments són: el desballestament del suport als més vulnerables, l'exempció d'impostos dels més rics, el joc, el diner fàcil, i, com a efectes col·laterals, la droga, i la  promoció de la prostitució. O Eurovegas és una altra cosa? Exemplar. I per cert, els entrevistadors de la revista tampoc no li posen cap objecció. Voleu dir que té sentit treure diners a Educació, Serveis Socials i Sanitat per invertir-los en un pla d'aquesta mena?  Deu ser el nou valor de l'aparador.

2. I més endavant, encara una altra aportació digna de ser llegida. La de Jordi Sánchez, adjunt al Síndic de Greuges de Catalunya, tot parlant de responsabilitat, religió i benestar. L'autor arriba a la conclusió que la "cultura catòlica i l'Estat del Benestar juguen en contra del renaixement de la responsabilitat individual". I quan parla de cultura catòlica diu, us ho transcric: Un dels grans invents del catolicisme ha sigut la culpa, la confessió i la redempció de la culpa. Per tant, segons aquesta lògica, si de del que es tracta és acabar assumint que he tingut un comportament impropi, explicitar-lo i demanar perdó, al final d'aquest procés torno a estar net per tornar a tenir un comportament impropi.I aquest element, més enllà de la creença religiosa -no estic jutjant ni valorant la creença, sinó un sistema que ha impregnat la nostra societat i la nostra cultura- fa enormement difícil que assumim, restituïm i, sobretot, ens transformem personalment per tornar a evitar el mal en qüestió". Francament, estic segura que tot això del pecat i el perdó sovint s'ha desvirtuat i de vegades en mans de la mateixa Església, però potser aquest senyor faria bé de documentar-se una mica millor, perquè de debò que l'Església catòlica no diu això, sinó que ens hem de convertir, que és tota una altra cosa. Deu quedar molt carca, però jo crec que el sagrament de la penitència (o de la reconciliació, com alguns diuen amb bon criteri) desculpabilitza, allibera i, sobretot, predisposa a no continuar pel mateix camí. I que el perdó (perdonar i que et perdonin) és una bona font de salut mental i un estímul per al bé. No pas per tornar-hi.

En fi. No continuo llegint la revista, perquè vull fer salut. Ohmmmmmmm.