A mi el bisbe de Tarragona em cau bé. Tot i ser de l'Opus sembla assenyat i els feligresos que li conec se senten ben atesos. Però tot té un límit.
L'entrevista que li fan a TV3 m'ha deixat feta caldo. Parla de temes diversos, arran del seu llibre autobiogràfic, i també li pregunten per la violència de gènere. I deixa anar unes quantes declaracions de les que fan mal. Com que els marits són com els fills petits de les dones i així els hem de tractar ("ja m'enteneu, oi?"). Doncs miri, jo no l'entenc. I m'estimo més estar casada amb un adult. I estic farta que els bisbes i molts capellans ens tractin com a idiotes. Treballem moltíssim, a casa i a fora, i majoritàriament el farcell que carreguem és força més feixuc que el dels nostres companys. En el millor dels casos fem el possible, homes i dones, perquè això no sigui així. Però aquesta és una feina que encara avui és contracorrent, perquè la cultura en què hem crescut i aquests estimadíssims valors "familiars" que el bisbe reclama no són gens equitatius. Detesto a més aquest to condescendent.
Per no parlar de la impossibilitat d'ordenar dones. Ell no pot parir, diu, nosaltres no podem ser sacerdots, com si fossin coses semblants o paral·leles. Cap ganes d'apuntar-me al sacerdoci com és ara. Per això no ha de patir. No m'agrada aquesta barreja de sagrament amb poder personal. Però tanta literatura eucarística que gasta un cert pietisme eclesiàstic, per arribar a la conclusió que més val que la gent no tingui missa que no pas que la celebri algú casat o alguna dona! No sé si hi ha vocacions. El que veig és que l'Església amb poder es tapa les orelles. No hi vol veure, no hi vol sentir.
I acaba carregant amb els homosexuals, per arrodonir la jornada.
Amb tot, he de dir que l'arquebisbe em continua caient bé. I és que en el context episcopal continua sent dels assenyats, cosa que diu poc a favor del conjunt. Espero molt poc dels bisbes, però m'agradaria que algun dia algun digués que és bo per a les famílies que els homes s'ocupin de tenir cura de les persones, que comparteixin absolutament les responsabilitats de la llar, que no ens han de cuidar "com a tresors", que diu el bisbe a l'entrevista. Que n'hi ha prou que ens respectin com a persones. I és que confondre el marit amb un fill petit és una mena d'incest. Per episcopal que sigui. Mercè Solé
Comentaris
Us hauria de fer vergonya parlar així d'un home bo com l'arquebisbe Pujol.
La seva expressió va ser inadequada, però la vostra és ofensiva i dolenta
Amb el marit es fa sexe, i als fills se'ls educa. De confondre els papers, se'n diu incest, encara que no es faci servir aquest nom. I, efectivament, aquest bisbe em sembla una bona persona, no ho dic pas amb ironia en el text, però a mi també em va fer molt de mal el que va dir, i més arran de la violència de gènere. Crec que els bisbes no solament s'equivoquen quan parlen de la família, sinó que ens fan sentir cada cop més allunyades de l'Església. A mi el que m'avergonyeix és la majoria de la jerarquia eclesiàstica.