 |
| Treballant per grups |
Més o menys aquest va ser el tema de fons de la trobada que diumenge passat vam celebrar a l'associació de familiars de Caviga, el taller on va en Jordi. Mentre a fora plovia a bots i barrals, unes 140 persones, entre usuaris del centre, familiars, professionals i convidats, ens posàvem a treballar.
La idea va sortir d'una assemblea de l'associació, en la qual alguns pares proposaven que féssim una mica més de "Pepito Grillo" amb les administracions públiques, perquè alguns recursos eren inexistents a Gavà, Viladecans i Castelldefels. Però la concreció de tot plegat va ser una mica tirar pilotes fora: que la direcció del centre, que coneix bé els nois i noies, en prengui nota i demani.
A la junta ens va semblar que tot plegat havia de madurar més, que no podíem delegar en el centre una necessitat que era nostra i que per bo que sigui qui faci negociacions, si les coses no són molt assumides i treballades per tothom i convenientment argumentades no s'aconsegueixen. Això era a principi d'any. Després hem quedat en aquesta mena de bany maria de retallades, que ens ha fet pensar que cal prioritzar bé què fa falta.
 |
| Els nois i noies també fan la seva assemblea |
I per pensar-hi i parlar-ne vam convocar la jornada de diumenge. De fet ens va sorprendre l'èxit: convocar la gent a una reunió llarga durant tot el diumenge no sembla que hagi d'atreure gaires masses, però els professionals de Caviga ens van ajudar molt a motivar els pares. Van venir un 60 % de les famílies, i amb bona disposició.
Per part nostra vam procurar que la dinàmica de la reunió fos eficaç i divertida. Ens hi van ajudar, amb gran generositat, dos molt bons professionals: en Quico Manyós i l'Anna Ramis, que van aconseguir crear un clima participatiu, relaxat i reflexiu. I van treballar de manera que ens van fer adonar que en aquestes preguntes: Què tenim?, què ens falta?, pesa gairebé més el que tenim que el que ens falta.
 |
| En Quico i l'Anna preparant les conclusions |
D’entre les conclusions cal destacar l’alta valoració que mereix el
centre Caviga entre els seus usuaris i familiars, la constatació de la riquesa de la convivència
entre persones amb diferents capacitats, la necessitat de sensibilitzar la
població sobre aquesta riquesa ‒ja que la gent
que no hi conviu sol percebre la discapacitat de forma negativa i sovint amb
rebuig‒ la preocupació dels pares pel
futur dels seus fills amb discapacitat i la manca d’habitatges tutelats per a
aquest col·lectiu.
 |
| Els nois de Psico-Art ensenyant els nostres a fer una coreografia |
A la jornada, també hi va haver espai per a la presentació de dues entitats
de lleure i suport a la integració: Asdivi, de Viladecans, i Adisga, de Gavà, a
càrrec de Mercè Ginés i Pilar Pérez, les presidentes. I vam comptar amb un
espectacle de dansa per part de la Fundació Psico-Art, de Barcelona,
especialitzada en dansa per a persones amb discapacitat. La veritat és que era un goig veure com els nois de Psico-Art ensenyaven a fer algunes passes de dansa als de Caviga.
 |
| Una aranya peluda sobre la taula! |
 |
| La taula parada |
A mi de fet el que més em va agradar va ser el clima que es va crear, i la dedicació dels professionals que van venir i dels meus companys de junta: a l'hora de moure mobles, de parar taula (vam procurar crear un ambient agradable amb la decoració feta pels nois -bé, agradable amb aranyes, com podeu veure-), de servir el dinar, de fer neteja, de disponibilitat i ganes de fer un bon servei. Van venir també alguns polítics, però això mereix un post a part, que demà us penjaré! En fi, hi ha esforços molt i molt rendibles, i que ens fan millor persones. Mercè
Comentaris