Aquest és un post d'autobombo. De propaganda pura i dura... que m'encanta fer. És que el CPL acaba de publicar un llibre de la sèrie Festa sobre el Nadal. i és made in Josep i servidora. Ell el text, jo el disseny. Bé, de fet la gràcia de les il·lustracions són sobretot els "Giottos" de l'extraordinària capella dels Scrovegni, a Pàdua.
El llibre té la seva història. Fa mesos que en Josep n'havia preparat el text. I jo em vaig encallar amb el disseny. No em sortia res que m'agradés, ni a mi ni a ningú. Però en qualsevol cas és difícil fer un llibre així si no t'agrada el que va sortint. El bloqueig va arribar al punt de decidir ajornar-ne la publicació fins a l'any vinent. Però la pausa de l'estiu va anar bé. Per desbloquejar, però també per fer turisme per Ferrara i Pàdua i deixar-se "tocar" per la quantitat ingent d'art amb què un ensopega gairebé inconscientment a Itàlia. I un dia d'octubre, quan ja estava enllestida la producció de tots els altres llibres del CPL que sortien aquest trimestre, un dia en què jo estava mig desvagada, m'hi vaig tornar a posar i va sortir en dos dies. Aleshores, corredisses per publicar-lo abans de Nadal. Al Giotto hi vaig afegir unes quantes fotografies que per a mi són significatives, encara que probablement no diguin res a la major part de gent, perquè com a fotografies no són especialment rellevants: el pessebre de casa, el pessebre d'en Ramon i la Paqui, els ciris de la professió de la M. Àngels, un ram de núvia amb flors de presseguer, Puiggraciós, Praga, la catedral de Gènova, Ravenna, la Fageda d'en Jordà...
Ha sortit en català i en castellà. Comprén una explicació de què és el Nadal des d'un punt de vista cristià i un petit recull de poemes i cançons nadalenques. De fet, el significat del Nadal cristià jo crec que convé explicar-ho bé. Les paraules fetes i gastades, el consum massiu, la banalització d'algunes pel·lícules, han acabat convertint el Nadal en una cosa irreconoscible. A còpia de tendresa, el Nadal s'ha anat edulcorant i infantilitzant i convertint en una mena de món Disney on toca ser feliç per decret i on tot es torna enganxifós. Però el Nadal té molt més a veure amb el dolor del món i en la resposta de Déu. Per això m'agrada especialment aquest poema de Salvador Espriu (El caminant i el mur), inclòs en la versió catalana del llibre, i al qual Matilde Salvador va posar música, en una versió que ha trobat bona acollida entre les corals:
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'un ulls de cec dintre la nit.
En fi, us el recomano. És baratet (8 euros). I a més el gerent ens va prometre que si en veníem un milió pagava un viatge a Roma a tots els meus companys. El president del CPL, amb més bon cor, ens va abaixar el llistó fins als 10.000. Dades impossibles per a nosaltres. Però potser ho aconseguim... Per això faig aquest post.... Feu el favor de comportar-vos, que per a qualsevol tió, amic invisible, regalet de Nadal o Reis quedareu com uns senyors (o senyores). Bon Advent i bon Nadal, en qualsevol cas!
Comentaris