Eleccions amb un aire entre revoltat (amb els polítics) i resignat (amb els resultats). Un sentiment més aviat contradictori. Hi ha molt a corregir dels partits polítics, alguns dels quals no semblen haver après res del desencís que es palpa a tot arreu. Però és perillosíssim tot rebuig a la política que no vingui acompanyat d'un compromís seriós i avui imprescindible per la renovació de la vida pública.
No se'n treu res de fer crítiques estripades i contundents del sistema si no es treballa seriosament per canviar les coses, tant en el camp dels partits com de la vida associativa en general. I em temo que ara hi ha molta gent que fa crítiques "de cafè" sense anar més enllà, com fan molts tertulians.
Els partits polítics no són cap meravella, però funcionarien força millor si comptessin entre les seves files amb molta més gent amb sentit crític disposada a enfrontar-se a la complexitat de les qüestions, a la dificultat de les decisions, i decidida a defensar l'honestedat i la democràcia interna. I en aquest sentit, tant és si això passa dins dels actuals partits com si se'n fan de nous. És l'única manera de contrarestar militants "babaus" (amb perdó) que només repeteixen consignes o militants "trepes" que només volen fer carrera. Això costa, com tot a la vida, però jo crec que s'hi ha de ser.
L'esquàlida vida democràtica que s'intueix en els partits no és més que un reflex de l'esquàlida i individualista vida social de tots plegats. Però jo voldria ressaltar algunes coses positives de la política de partit:
- conec gent que ha treballat i continua treballant sense cobrar ni un cèntim de la seva etapa de regidor, perquè els ingressos han anat de dret al partit (jo crec que aquest sistema ja és obsolet, però és innegable la generositat de molts militants).
- a ICV i EUiA (i parlo d'aquests perquè són els que conec més) hi ha molta gent que mai no n'ha extret a nivell personal cap satisfacció que no fos lluitar per allò que considerava important, i que hi dedica i hi ha dedicat moltes hores i sovint maldecaps, i que hi són tant a les verdes com a les madures.
- la vida política vol dir negociació i això significa triar unes coses per deixar-ne unes altres; qui pretengui que dins de la política només es pot guanyar i encara de forma immediata és molt poc madur; les millores que s'aconsegueixen no són només per l'habilitat dels polítics, cal que tinguin un suport important al darrere, que en el cas dels treballadors no és altre que els vots i la mobilització pacífica; molts èxits polítics depenen en realitat de la capacitat de canviar rutines, actituds, comportaments de tots, la política genera més transformació a cop d'educació que a cop de decret.
- governar significa adquirir un bany d'humilitat que a les campanyes, imprudentment els polítics no exterioritzen, però fer política costa, perquè s'ha de fer amb els companys de govern, els funcionaris, les entitats, les crisis externes i fins i tot els fenomens meteorològics que et toquen, no pas allò que triaries.
- en els partits, com a tot arreu, hi ha gent de tota mena; la gràcia és no excloure ningú sinó extreure el millor de tothom, però els partits no són els grups dels "millors", encara que s'entestin a anar-s'ho dient a veure si se'n convencen; sí que són els grups de gent que té projectes per al col·lectiu, que no és cap tonteria.
- algunes decisions polítiques de l'època Zapatero a mi em semblen un guany notabilíssim: com la llei de la dependència (molt mal programada i aplicada, certament, però un canvi substancial en les polítiques socials) o el matrimoni homosexual. I encara m'emociono quan penso en la retirada de tropes de l'Irak o la retirada del projecte de transvassament de l'Ebre. Jo no l'he votat pas ni m'agraden moltes de les seves decisions (no les dic perquè ja són en boca de tothom), però no es pot tirar tot a la bassa tan alegrement.
En fi, cal votar i fer-ho en consciència. I continuar treballant un dia rere l'altre sense descans.
I jo continuaré votant ICV-EUiA i treballant perquè sigui més transparent, més democràtica, més creativa. Mercè
Comentaris
La realidad es que por mucho que se quiera desviar la atención, la fachada de autoridad, transparencia, legitimidad, coherencia, honorabilidad y honestidad, es solo eso, una fachada llena de pintadas que ya cuesta mucho de sostenerse.
Las palabras vacías de los políticos son tan alejadas de las necesidades de quienes dicen representar que debería considerarse un delito.
Cualquier política que no ofrezca unas cuentas totales, sin partidas ocultas, detalladas a la décima de céntimo, accesible e inteligible por todos y que afronten las responsabilidades civiles y penales que puedan incurrir por el mal uso del estado de poder, no deberían poder representar a nadie.
La realidad es que se hacen acuerdos en los que se intenta eliminar la posibilidad que el descontento general llegue a realizarse en un partido de estas características y les deje sin la cornucopia del poder, el dinero malgastado, desviado o robado directamente representa un porcentaje suficiente como para realizar muchos de los sueños de la ciudadania.
Es cierto que en los corruptos partidos políticos hay personas honestas que trabajan y se ofrecen desinteresadamente por un bien común. suelen ser peones, molestos pero necesarios para dar un mínimo de credibilidad, pero que en definitiva, nunca tiene voz ni voto y son marginados a puestos que no puedan descubrir los otros intereses o sobornados para obtener su silencio.
Si algo es puro y limpio, no lo encontraremos en las viejas estructuras sino en un nuevo pensamiento joven y fresco que tenga como objetivo único e inequívoco el bien común y una jurisprudencia digna y para todos, sin clases ni puertas traseras
Tinc més preguntes ¿on erem mentre le Sudan del Nord massacrava els habitants del Sud? la raó (com quasi sempre el petroli) però en aquest cas era la Xina qui donava suport al Nord i, es clar, la Xina és "progre" no poden fer res mal fet o res que ens mogui a rebuix.
Hem de ser més objectius !!!
Jo em pregunto no pas què han de fer els polítics en actiu, sinó què hem de fer nosaltres. I em sembla que hi ha molta gent crítica i molt poca gent que de debò es comprometi en la política, o en les entitats. I això em preocupa perquè és obrir la porta al feixisme, senzillament. I a mi em sembla que és fàcil i barat demonitzar els polítics i inhibir-se a continuació. I m'alegra veure que hi ha gent que treballa bé des de la política i que no són ximples ni tontos ni resignats. I no puc pas pensar que el món pot millorar si no penso també que aquest canvi només pot venir de les persones que ara hi som, amb defectes i virtuts. Mai no hem avançat a partir del superman, sinó a partir de gent normal.I per cert servidora, per desacord amb el partit, vaig acabar deixant la feina -l'única feina- que tenia, o sigui que sóc molt conscient que això no és fàcil i que té un cost. No ho veig gens romàntic. Mercè