Comerç adotzenat, comerç arrelat

Els Amics de les Arts amb els mocadors del Mamut

S'apropa la Festa Major de Viladecans, i les entitats que hi treballem tenim un munt de feina. Jo ja no tinc gaire clar si visc amb el Mamut de Viladecans o amb en Josep i en Jordi.

Una de les tasques que ens hem proposat és omplir els comerços de Viladecans de mocadors de la Festa Major no pas perquè els venguin, sinó perquè els posin a l'aparador, per crear ambient. A cada botiga, els en regalem un. Hem dividit la ciutat en tretze zones i ens les hem repartides. A mi m'ha tocat, entre d'altres botigues del barri de Sant Jordi i de Sales, el centre comercial Vilamarina, que deu tenir tres o quatre anys d'antiguitat a tot estirar. M'hi he passat la tarda, i els peus ja no sé si són meus o del veí, però m'ha resultat força instructiva la passejada per les botigues. He pogut fer unes quantes constatacions:

1. Certament moltes botigues han plegat. La crisi es nota.

2. Hi ha molt personal estranger com a dependent o com a propietari del comerç. Cal explicar-los quan és la Festa Major, què se celebra... A parlar de la Coordinadora del Mamut ja ni tan sols hi arribem. Molts botiguers desconeixen força la ciutat on viuen. Certament seria una bona iniciativa de l'Ajuntament ajudar-los a fer-se-la seva. I estic segura que tant clients com comerciants també hi sortirien guanyant. En general es mostren interessats, jo no he percebut cap rebuig, ben al contrari.

3. L'excusa del mocador m'ha permès entrar en bars freqüentats gairebé exclusivament per homes marroquins, que m'han mirat més atentament que els "chicos Martini del Vaticà", que et revisen de cap a peus per veure si l'escot, les mànigues i la mini -qui en porti- són correctes, que ja és molt. Alguns han quedat descol·locats.

4. A Vilamarina hi ha botigues de tota mena, però són majoria les botigues "xic" de grans cadenes. Amb les botigues petites no he tingut problema. Les grans no volen acollir cap publicitat (no és pas el nostre cas!) ni trencar la imatge corporativa, per tant els Zaras i Tous de torn m'han donat carabasses. A mi em fa pensar que totes aquestes botigues vulguin mantenir-se tan impermeables a l'entorn on treballen. Francament, no m'ha agradat gens. En el seu moment els vam demanar suport econòmic i no el vam obtenir. Però ara només demanaven que s'afegissin a la festa posant quatre dies un mocador a l'aparador. Ja sé que no és un mocador de seda o d'un dissenyador de moda, però encara és prou digne. Ells ens van enviant missatges sense parar i ens volen configurar com a clients, però en canvi no volen saber res de nosaltres que no tingui a veure amb el seu negoci. No deu tocar guanyar-se enemics, però la veritat és que m'han agafat ganes de publicar la llista dels qui s'han negat col·laborar en una cosa tan senzilla.

5. M'ha fet la sensació que molta gent amb qui he parlat tenia contracte temporal, perquè per a molts aquesta era la primera Festa Major a Viladecans i diguem que s'acaben d'assabentar que dijous és festa a la ciutat. Tampoc això no deu ajudar gens a un comerç de qualitat.

6. M'ha deixat parada veure tantíssimes botigues de roba... De debò aconsegueixen vendre-la? 

En fi, "patejar-se" la ciutat sempre és interessant i sorprenent. Ho hauria de fer més sovint. Mercè