Bolonya, trenta-un anys després de l'atemptat

Hem passat uns dies de vacances a la ciutat de Ferrara, a l'Emilia Romagna. Una ciutat preciosa i, per sort nostra, poc turística. Res a veure amb la propera Verona i, ni molt menys, amb Venècia. Paradís de ciclistes i de llibreters, ciutat amb una rica vida cultural, neta i tranquil·la.
Un dia vam fer una escapada a Ravenna (que em té el cor robat). Mentre reposàvem al costat de l'església de Sant'Apollinare in Classe, vam veure una moguda considerable, sobretot de gent gran. Es tractava d'una marxa que es fa cada any i que té el seu final a Bologna junt amb d'altres "columnes" procedents de diverses poblacions. En commemoració de l'atemptat de l'any 1980 a l'estació de tren de Bolonya. "Refusar la por per no oblidar", una frase que ja es veia que es prenien amb sentit militant... i que no acabava de connectar amb els joves vista la composició de la columna. Ni amb el govern Berlusconi, que no havia enviat cap representant a l'acte institucional. Veig que a Itàlia, com a Espanya, el color de segons quins morts no motiva gens la dreta. 
Algunes persones corrien amb aquesta mena de carretó, que a nosaltres ens va fer pensar en el delta del Llobregat: són el símbol de com els pagesos del Po van anar arrabassant camps al mar: a còpia d'abocar-hi terra portada amb carretons. I hi han convertit en un símbol perquè no se'n perdi la memòria. Potser a Viladecans podríem fer el mateix. No estaria gens malament!!! Mercè

Comentaris

zel ha dit…
Un indret preciós, jo vaig tenir el gust fa uns anys d'anar a Reggio Emilia, per això de què és una ciutat petitona bressol de la nova escola, i m'ho vaig passar...inoblidable! Allà n'han après de la lluita i de la història, i saben lligar creences i polítiques socials justes. O en sabien fa uns 7 anys...

Salut amics.
Mercè Solé ha dit…
Ai, sí. Hi vam passar. Coneixem uns quants mestres que hi han fet estada... Però resulta incomprensible que Itàlia continuï amb en Berlusconi...
Mercè Solé ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.