Poc abans de Nadal vaig tenir ocasió de prendre part en una taula rodona organitzada per una gran escola de Barcelona per als seus alumnes de batxillerat. Escola privada d'on han sortit grans dirigents... i uns quants delinqüents. Com passa a tot arreu, però aquests ho fan a l'engròs, perquè l'escola és certament molt bona i els seus alumnes tenen moltes possibilitats econòmiques, culturals i relacionals. O sigui que entre els seus ex-alumnes es compten grans empresaris i polítics, amb algú o altre que també ha obtingut un ressò mediàtic notable per activitats menys lloables.El tema de la taula rodona va ser la pobresa. Els alumnes de batxillerat van estar treballant força temps contra la crisi, reforçant un banc d'aliments i recollint informació sobre els efectes de la pobresa continuada. Van fer bona feina. Però jo, francament, vist que tenia al davant la gent que probablement ens manarà a tots -encara que sigui des de diferents camps i de diferents opcions polítiques- d'aquí a quinze o vint anys, em vaig afanyar a recordar-los que la manera més eficaç d'acabar amb la pobresa és redistribuint la riquesa. I que no hi ha res com pagar els impostos que un ha de pagar, promoure uns recursos sanitaris i educatius públics de primera qualitat adreçats als qui no trien o no poden triar, acabar amb l'economia submergida i procurar que la gent cotitzi i cobri, després, pensions per damunt del llistó de la pobresa. Que és molt més del que tenim ara, amb crisi o sense.
I els vaig llegir allò de Juan de Iriarte (s. XVIII): "El Señor don Juan de Robres, de caridad sin igual, hizo este santo hospital, pero antes hizo a los pobres".
Ara, a més a més, de fer els pobres, el govern de Catalunya els redueix l'hospital. I redueix també el finançament que venia d'alguns impostos. No dubto que l'impost de successions s'havia de modificar, tal i com estava fa uns anys. Però francament em sembla un sarcasme brutal fer-ho així i en aquests moments. La veritat és que CiU s'està destapant. El seu amor al país no acaba d'incloure molts dels ciutadans que hi viuen. Sospito que la filosofia de fons és "busca't la vida". Es tracta que els ciutadans amb recursos paguin serveis privats o concertats (que, per cert, no són garantia de millor servei, si més no en el camp sanitari). I els serveis públics queden per als ciutadans de segona per als quals uns serveis mínims ja estan bé. Mentrestant es fan declaracions que són clarament brindis al sol.
I poso un exemple. Mentre es diu que els immigrants hauran de conèixer el català, a Viladecans s'ha tancat l'aixeta per als nous cursos promoguts per la Generalitat. De tal manera que el darrer curs de català que s'ha posat en marxa -ofertat per l'Ajuntament- tenia 15 places. La llista d'espera ha quedat en 107 persones.
No sé. Jo veig que cal millorar moltes coses. Que segurament cal racionalitzar despeses. Però que les coses no es fan així i que CiU està acabant de posar les bases d'una fractura social que ja fa temps que està germinant. Jo penso que els ciutadans més febles són els més prioritaris, però les coses van en direcció contrària. Mercè
Comentaris