Per la finestra veig un rellotge de sol en forma de xíndria. Una bona tallada roja sobre una façana blanca. Al matí, passejada entre tarongers i vinyes, algunes roses i més rellotges. L'entorn és d'una gran bellesa.
Dijous dinàvem amb uns quants amics, amb alguns dels quals no ens veiem gaire. Vam riure molt. Va ser un moment esperat i ben agradable. Segurament trigarem a repetir la trobada. Pensava en la seva diversitat i en els diferents camins que cadascun ha anat emprenent, que no sembla que distorsionin o entorpeixin l'amistat última.
Em sento afortunada. Per aquestes estones i per moltes d'altres que he pogut viure recentment. És com poder abocar-se a alguna cosa molt més gran, que tot just es pot intuir i que no podem retenir, mentre el temps passa de pressa... Hi ha coses que són un regal. No les pots crear tu, només fruir-ne. Els camins, com deia el poeta, són dubtosos per la mar... però la travessia és apassionant. Estic decididament emboirada.
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, levant los deuen subvenir
ab lurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
qu'en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, levant los deuen subvenir
ab lurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
qu'en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Comentaris