Per desolar la terra...

Fa uns dies vaig posar aquí una versió de “La presó de Lleida” molt més completa (i més interessant, sens dubte) que la que es coneix habitualment. Ara, torno amb romanços antics, però no per posar-ne cap de sencer, sinó per destacar dues estrofes del romanç dels Segadors, que és una descripció molt colpidora del que signifiquen les ocupacions militars, les conquestes, les guerres en definitiva. Parlen de com actuaven els ocupants amb la població civil, a la qual exigien que allotgessin i alimentessin les tropes. I diuen així:

Del pa que no n’era blanc deien que era massa negre
i el donaven als cavalls, sols per desolar la terra.
Del vi que no n’era bo deien que era massa agre
i en regaven els carrers, sols per desolar la terra.

D’aquest romanç també em resulta colpidor veure com els que patien l’opressió s’agafen a la fe com a força, d’una manera molt elemental però molt convençuda. I també resulta potent el paper de la jerarquia…

“Qui és vostre capità? Quina és la vostra bandera?”
Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un drap negre.
“Aquí és nostre capità, aquesta és nostra bandera!”
I el bisbe els va beneir amb la mà dreta i l’esquerra…

Doncs això. Les històries antigues resulten apassionants.

(Josep Lligadas)