Internet i la impunitat de l'anonimat

Acabo de llegir en el Diari Digital de Mataró que en Ramon Bassas no anirà a les llistes del PSC a les eleccions municipals. En Ramon és una persona que aprecio, que fa molts anys que es dedica a la política. No li comparteixo el gust pel PSC, i probablement dins la seva gestió, com en la gestió de tota persona que fa alguna cosa durant tant de temps (els que no fan res no s'equivoquen!), deuen haver-hi encerts i errades. Però a mi em sembla una persona molt intel·ligent i honesta. Com també m'ho sembla una altra amiga regidora de Mataró, la Kitty Guirao -amb ella sí que comparteixo formació política- que també ho deixa. Dues persones que han dedicat moltes, moltíssimes hores a la ciutat que estimen. I que s'han endut uns quants maldecaps i disgustos, a part de la satisfacció de tot allò que han après, compartit amb els seus conciutadans i vist realitzar-se. Tenen projectes, idees, capacitat i empenta i han intentat fer-los realitat. Deuen haver tingut un bon sou i, als ulls de molta gent, potser uns quants privilegis. Però la veritat és que ningú no els pot dir que no s'ho han guanyat.

Si heu anat llegint aquest bloc, ja deveu haver vist que sovint sóc crítica amb els polítics, també amb els de la meva corda, però també he de dir que sóc conscient que, per bé que ho facin: a) no és possible agradar tothom; b) se'ls exigeix una disponibilitat de 24 hores sobre 24, que comporta una vida personal que sempre queda en segon terme i que en la majoria dels casos no és pas recompensada; c) els toca entomar tots els marrons, que de vegades són responsabilitat pròpia però molt sovint, no: des de les epidèmies, als accidents, o a les decisions de tercers que els afecten; d) han de prendre decisions ingrates i difícils; e) no sempre poden dur a terme tot el que els agradaria... i així, si voleu, tot l'abecedari.
Però la veritat és que, quan he llegit la notícia i he vist alguns comentaris de la gent, m'ha sabut molt de greu el menyspreu i la crueltat amb què els tracten, en aquesta ocasió a en Ramon. Des de l'anonimat, la gent es permet dir penjaments dels altres, i dubto molt que aquesta crítica provingui de l'interès actiu i responsable sobre la ciutat.
M'agrada molt internet i alguns dels seus avantatges, però començo a estar molt tipa d'aquesta impunitat que pressuposa insultar, calumniar la gent des de l'anonimat, amb la tolerància dels mitjans de comunicació (molts dels quals no deuen haver sentit parlar mai de l'ètica professional)
Dic això el mateix dia en què llegeixo que el bisbat de Barcelona inicia un procediment contra Manel Pousa per les seves declaracions en relació a un avortament. Deu ser perquè l'avortament és un tema sensible (i perquè afecta les dones, que no mereixen cap compassió es veu). En canvi, l'enveja, la calúmnia, la desqualificació, la burla, la vanitat, qualitats totes elles molt eclesiàstiques i poc evangèliques són pecata minuta, sobretot si es fan des de l'anonimat de determinades webs. Serà que tirar la pedrà i amagar la mà deu formar part del dret canònic. Mercè