Diu que Paul Éluard va escriure aquest poema mentre era a la resistència, durant l'ocupació alemanya. Una fotografia del manuscrit és a la parada de metro de la parada de Saint Denís, a París, i a nosaltres ens va emocionar.
Hi penso amb una certa tristesa, perquè em fa la sensació que estem empetitint la llibertat, una llibertat que també va ser molt anhelada durant la nostra dictadura. I sovint parlem dels nostres (petits) drets i oblidem els drets dels altres. Sembla que fumar, beure alcohol o conduir a gran velocitat siguin temes vitals. I sembla que la nostra opressió nacional sigui insuportable i comparable a la de països que viuen sagnants dictadures.
I en canvi no valorem la necessària llibertat dels immigrants, a guanyar-se la vida i a viure amb dignitat en un món que no hauria de ser propietat privada de ningú. I no fem prou ús de les nostres possibilitats polítiques i participatives.
Aquí teniu en Gérard Philipe recitant-lo (ai, com sospiraria ma mare!):
I us deixo amb una traducció que he trobat per internet i que no sé si és prou bona. Però una mica d'ajut no estarà de més:
Llibertat
En els meus quaderns de classe
En el meu pupitre i els arbres
En l'arena en la neu
Escric el teu nom
En totes les pàgines llegides
En totes les pàgines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom
En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom
En la jungla i el desert
En els nius en les ginestes
En l'eco de la meua infantesa
Escric el teu nom
En les meravelles de les nits
En el pa blanc de les jornades
En les estacions núvies
Escric el teu nom
En tots els meus bocins de cel
En l'estany sol florit
En el llac lluna viva
Escric el teu nom
En els camps en l'horitzó
En les ales dels ocells
I en el molí de les ombres
Escric el teu nom
En cada glop d'aurora
En el mar en els vaixells
En la muntanya enfollida
Escric el teu nom
En la molsa dels núvols
En les suors de la tempesta
En la pluja espessa i fada
Escric el teu nom
En les formes fulgurants
En les campanes dels colors
En la veritat física
Escric el teu nom
En les senderes despertes
En les carreteres obertes
En les places que desborden
Escric el teu nom
En el llum que s'encén
En el llum que s'apaga
En les meues cases reunides
Escric el teu nom
En el fruit trencat en dos
De l’espill i de la meua cambra
En el meu llit conquilla lliure
Escric el teu nom
En el meu gos llépol il tendre
En les seues orelles alçades
En la seua pota desmanyotada
Escric el teu nom
En el trampolí de la meua porta
En els objectes familiars
En el foc glorificat
Escric el teu nom
En tota carn que es brinda
En el front dels meus amics
En cada mà que s'allarga
Escric el teu nom
En el vidre de les sorpreses
En els llavis atents
Per damunt del silenci
Escric el teu nom
En els meus refugis caiguts
En els meus fars enderrocats
En els murs del meu tedi
Escric el teu nom
En l'absència sense desig
En la soledat nua
En els marges de la mort
Escric el teu nom
En la salut recobrada
En el perill esfumat
En l'espera sense memòria
Escric el teu nom
I pel poder d’una paraula
Torne a començar la meua vida
Només he nascut per conéixer-te
Per anomenar-te
Llibertat
Traducció de Marc Granell
M. GRANELL i I. MARTÍNEZ MARZO, Poemes d’un segle. Poesia occidental del segle XX, Edicions 96, Carcaixent, 1999.
Hi penso amb una certa tristesa, perquè em fa la sensació que estem empetitint la llibertat, una llibertat que també va ser molt anhelada durant la nostra dictadura. I sovint parlem dels nostres (petits) drets i oblidem els drets dels altres. Sembla que fumar, beure alcohol o conduir a gran velocitat siguin temes vitals. I sembla que la nostra opressió nacional sigui insuportable i comparable a la de països que viuen sagnants dictadures.
I en canvi no valorem la necessària llibertat dels immigrants, a guanyar-se la vida i a viure amb dignitat en un món que no hauria de ser propietat privada de ningú. I no fem prou ús de les nostres possibilitats polítiques i participatives.
Aquí teniu en Gérard Philipe recitant-lo (ai, com sospiraria ma mare!):
I us deixo amb una traducció que he trobat per internet i que no sé si és prou bona. Però una mica d'ajut no estarà de més:
Llibertat
En els meus quaderns de classe
En el meu pupitre i els arbres
En l'arena en la neu
Escric el teu nom
En totes les pàgines llegides
En totes les pàgines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom
En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom
En la jungla i el desert
En els nius en les ginestes
En l'eco de la meua infantesa
Escric el teu nom
En les meravelles de les nits
En el pa blanc de les jornades
En les estacions núvies
Escric el teu nom
En tots els meus bocins de cel
En l'estany sol florit
En el llac lluna viva
Escric el teu nom
En els camps en l'horitzó
En les ales dels ocells
I en el molí de les ombres
Escric el teu nom
En cada glop d'aurora
En el mar en els vaixells
En la muntanya enfollida
Escric el teu nom
En la molsa dels núvols
En les suors de la tempesta
En la pluja espessa i fada
Escric el teu nom
En les formes fulgurants
En les campanes dels colors
En la veritat física
Escric el teu nom
En les senderes despertes
En les carreteres obertes
En les places que desborden
Escric el teu nom
En el llum que s'encén
En el llum que s'apaga
En les meues cases reunides
Escric el teu nom
En el fruit trencat en dos
De l’espill i de la meua cambra
En el meu llit conquilla lliure
Escric el teu nom
En el meu gos llépol il tendre
En les seues orelles alçades
En la seua pota desmanyotada
Escric el teu nom
En el trampolí de la meua porta
En els objectes familiars
En el foc glorificat
Escric el teu nom
En tota carn que es brinda
En el front dels meus amics
En cada mà que s'allarga
Escric el teu nom
En el vidre de les sorpreses
En els llavis atents
Per damunt del silenci
Escric el teu nom
En els meus refugis caiguts
En els meus fars enderrocats
En els murs del meu tedi
Escric el teu nom
En l'absència sense desig
En la soledat nua
En els marges de la mort
Escric el teu nom
En la salut recobrada
En el perill esfumat
En l'espera sense memòria
Escric el teu nom
I pel poder d’una paraula
Torne a començar la meua vida
Només he nascut per conéixer-te
Per anomenar-te
Llibertat
Traducció de Marc Granell
M. GRANELL i I. MARTÍNEZ MARZO, Poemes d’un segle. Poesia occidental del segle XX, Edicions 96, Carcaixent, 1999.
Comentaris
La llibertat és una. I tant és atacada per la impossibilitat de traslladar-se, per la d'expressar-se, com la de fumar, conduir o beure.
Compte, quan es retallen llibertats que ens semblen petites (potser per no afectar-nos a nosaltres en particular), i fem l'orni, estem pura i simplement, permetent l'atac a LA llibertat.
A mi no em sembla el mateix. La prohibició de fumar, conduir a determinades velocitats, o les corrides de toros és opinable i a mi no m'entusiasma. Però fa referència a opcions, no pas a drets de les persones. I quan se les retalla s'intenta evitar que perjudiquin a tercers. Des del punt de vista dels fumadors, no m'agrada que els criminalitzin, però des del punt de vista dels cambrers, tampoc no m'agrada que sigui una professió de risc per les vies respiratòries.
Però el treball, la salut, l'educació, el viure amb la pròpia família són drets inalienables de les persones. I jo crec que és una frivolitat posar-ho al mateix sac.
El que volia dir amb el post és que tenim mesures diferents. Als països rics, som extremadament sensibles a l'hora de fer el cigarret i indiferents a l'hora de permetre que els immigrants, per exemple, puguin viure amb dignitat aspectes que són fonamentals. Mercè