En Joan Ramon i Cinca, capellà obrer ben conegut de l'ACO i de la JOC, ara jubilat a Bagà, està fent còrrer aquest escrit que ell mateix ha traduït. I que certament, després de l'empatx d'aquests darrers dies, és refrescant, bona notícia, escoltar:
No portava tiara i anava descalç.
Els seus peus escombraven la pols dels camins
Quan venia a portar als homes germans seus
Un missatge de pau, d’amor, de justícia.
No portava pas tiara i anava descalç.
Els sacerdots i els escribes s’escapolien d’ell
Quan allargava la mà a una dona adúltera
I en un desgraciat hi veia un germà.
No portava tiara, anava descalç.
Als infants i als humils, els deixava acostar-se,
Sense guàrdia, sense palau, sense luxe, sense esplendors.
No tenia pas cavalls, cavalcava un ase.
No tenia tiara, anava descalç.
Feia nosa als poderosos i a tots els correctes,
Que l’hi van agrair amb un travesser de la creu,
On va dessagnar-se per tal de rescatar-los.
En el nostre pobre món les ferides continuen sagnant
Quan els homes pateixen del fred i els infants tenen fam,
Quan l’emigrant fa por i és perseguit,
Quan afartat d’injustícia el vedell d’or s’engreixa.
No portava tiara. I es deia Jesús.
Béatrix Thave
(traducció de Joan Ramon i Cinca)publicat a Courrier PO, octubre 2010
Comentaris