Com qui espera el permís de residència o de treball, o trobar una feina estable i digna, o poder fer-se càrrec del lloguer o de la hipoteca, o que arribi aquell fill demanat en adopció, o el desitjat embaràs que no acaba de ser, o una millor relació amb els fills adolescents, o la visita i l’atenció dels fills ja grans, o la plaça en una residència assistida, o la millora de la salut, o una relació de parella o el contacte amb els amics llunyans, o la trucada dels pares o dels fills que viuen a l’altra banda de món… I més lluny, encara, hi ha qui espera la fi de la guerra, el reconeixement dels drets de les persones, la justícia social.
Tot són esperances d’aquest món. Esperances, per tant, ben conegudes i estimades de Jesús. Perquè de fet estem anhelant un món –el del Regne de Déu– que acompleix les nostres humanes esperances més valuoses, sobretot les dels més pobres: de fraternitat, d’estimació, de pau, de dignitat, de salut, de solidaritat.
L’Advent és preparar-nos per ser nosaltres mateixos, avui, aquí, més fraterns, més justos, més confiats, més capaços d’estimar amb generositat, de compartir, d’acompanyar. Per fer real a Viladecans, cap a finals de l’any 2010, el Regne de Déu. Mercè
Tot són esperances d’aquest món. Esperances, per tant, ben conegudes i estimades de Jesús. Perquè de fet estem anhelant un món –el del Regne de Déu– que acompleix les nostres humanes esperances més valuoses, sobretot les dels més pobres: de fraternitat, d’estimació, de pau, de dignitat, de salut, de solidaritat.
L’Advent és preparar-nos per ser nosaltres mateixos, avui, aquí, més fraterns, més justos, més confiats, més capaços d’estimar amb generositat, de compartir, d’acompanyar. Per fer real a Viladecans, cap a finals de l’any 2010, el Regne de Déu. Mercè
Comentaris