Va ser ahir. Una setantena de persones al Centre Cultural Sant Joan de Viladecans. El Punt de Trobada havíem convocat els cinc partits més votats a la ciutat i amb ells vam fer un debat amb el títol "Anar a votar, per què?". Podia ser un debat per a convençuts, perquè, és clar, la majoria dels assistents estaven afiliats a algun partit i acompanyaven els membres de la mesa, però per sort encara va venir gent "no alineada". Nosaltres ens plantejàvem dos objectius: motivar la gent per anar a votar (si és que arribava a participar en l'acte gent que no ho tenia clar) i en qualsevol cas "llegir la cartilla" als partits i fer-los pensar sobre unes quantes coses. No sé si vam assolir cap dels dos objectius, però com a mínim vam posar unes quantes qüestions damunt la taula. El video que us he posat, en què les declaracions dels polítics estan gravades just abans d'entrar, és prou clar sobre les opinions i el tarannà dels participants. Com va dir algú a la sala, algun partit va confondre això de "Aneu a votar" amb "aneu a votar-me a mi" i ho va plantejar en el més pur estil que nosaltres justament criticàvem.
Algunes de les intervencions dels asistents van ser molt crítiques amb els partits en general, i sembla que propugnaven l'abstenció. De fet nosaltres amb el debat preteníem qüestionar coses... i promoure la participació política activa, però de cap manera no volíem contribuir al desencís general. Entre d'altres coses perquè jo penso que en el fons les actituds d'alguns partits (la seva frivolitat, demagògia, abús de poder...) són un reflex dels valors i principis en què en general ens movem els ciutadans. Un dels assistents va dir allò que hem passat de ser ciutadans a ser consumidors, i crec que té tota la raó. El consum, l'excessiu individualisme, el poc associacionisme, la baixa qualitat i renovació democràtica que de vegades traspuen algunes entitats són al rerafons de tot plegat. El que jo entenc per "radicalitat democràtica" (el concepte l'he sentit a ICV, però no sé si l'entenc igual) passa per promoure la participació real en molts àmbits de la vida, i no només amb el vot. Per tant som tots nosaltres que hem de canviar el xip i potser ser més participatius i exigents. És a dir, exigir des d'un compromís personal. Actuar dins l'estructura d'un partit, però, costa molt. Ja n'he fet l'experiència. Cal trobar escletxes i, a males, altres formes de participació en la vida ciutadana, ni que sigui a través d'altres entitats. Però no podem deixar que la vida política quedi en mans d'una minoria.
Això sí, en el debat la capacitat de fer propostes sobre com millorar la democràcia va ser més aviat minsa. L'autocrítica va passar per reconèixer falles en la imatge d'alguns líders (un per massa agressiu, un altre per poc pròxim a la gent, per millorar la comunicació -el PP afirma que té tota la premsa en contra, cosa que va provocar una riallada general-, per millorar la participació o per fer una contundent afirmació que mai ningú d'aquell partit seria acusat de corrupció.) Però no es va parlar del finançament dels partits, ni de l'endeutament de les administracions públiques, de l'abús dels càrrecs de confiança, dels problemes i perversions que comporta el poder, de com evitar la corrupció... Tothom va parlar d'incrementar l'Estat del Benestar, però tret d'ICV ningú no va tocar els impostos. Ni tampoc no es va parlar de l'economia submergida...
En fi, nosaltres estem engrescats a continuar burxant en la mateixa línia. En vam sortir contents i creiem que val la pena d'insistir. Mercè
Algunes de les intervencions dels asistents van ser molt crítiques amb els partits en general, i sembla que propugnaven l'abstenció. De fet nosaltres amb el debat preteníem qüestionar coses... i promoure la participació política activa, però de cap manera no volíem contribuir al desencís general. Entre d'altres coses perquè jo penso que en el fons les actituds d'alguns partits (la seva frivolitat, demagògia, abús de poder...) són un reflex dels valors i principis en què en general ens movem els ciutadans. Un dels assistents va dir allò que hem passat de ser ciutadans a ser consumidors, i crec que té tota la raó. El consum, l'excessiu individualisme, el poc associacionisme, la baixa qualitat i renovació democràtica que de vegades traspuen algunes entitats són al rerafons de tot plegat. El que jo entenc per "radicalitat democràtica" (el concepte l'he sentit a ICV, però no sé si l'entenc igual) passa per promoure la participació real en molts àmbits de la vida, i no només amb el vot. Per tant som tots nosaltres que hem de canviar el xip i potser ser més participatius i exigents. És a dir, exigir des d'un compromís personal. Actuar dins l'estructura d'un partit, però, costa molt. Ja n'he fet l'experiència. Cal trobar escletxes i, a males, altres formes de participació en la vida ciutadana, ni que sigui a través d'altres entitats. Però no podem deixar que la vida política quedi en mans d'una minoria.
Això sí, en el debat la capacitat de fer propostes sobre com millorar la democràcia va ser més aviat minsa. L'autocrítica va passar per reconèixer falles en la imatge d'alguns líders (un per massa agressiu, un altre per poc pròxim a la gent, per millorar la comunicació -el PP afirma que té tota la premsa en contra, cosa que va provocar una riallada general-, per millorar la participació o per fer una contundent afirmació que mai ningú d'aquell partit seria acusat de corrupció.) Però no es va parlar del finançament dels partits, ni de l'endeutament de les administracions públiques, de l'abús dels càrrecs de confiança, dels problemes i perversions que comporta el poder, de com evitar la corrupció... Tothom va parlar d'incrementar l'Estat del Benestar, però tret d'ICV ningú no va tocar els impostos. Ni tampoc no es va parlar de l'economia submergida...
En fi, nosaltres estem engrescats a continuar burxant en la mateixa línia. En vam sortir contents i creiem que val la pena d'insistir. Mercè
Comentaris