Ja ho diu en Josep P., un bon amic que fa molts anys que treballa en el món editorial: aquesta professió et fa humil. Avui, per enèsima vegada, ho he pogut constatar: una errada -una falta d'ortografia!- en una portada que havia fet jo. Ho havíemm escrit, corregit, mirat, remirat... un munt de persones, algunes de força "sàvies". I fins i tot venut uns quants llibres. I fins avui, i encara perquè algú de fora ens ho ha dit, no ens n'hem adonat. I no és una errada petita. Glups. M'he quedat molt escorreguda i encara m'ha costat prendre-m'ho amb un cert bon humor. Perquè és un llibre (un dia us en parlaré) que m'agrada molt.
Els meus companys, que hi estan més avesats, s'han esforçat a trobar-hi la punta: "algú serà feliç trobant l'errada"; "si ho féssim tot bé, els altres s'acomplexarien, i així poden conservar l'autoestima alta gràcies a nosaltres"; "Vés-t'hi acostumant, que això passa moltes vegades". I ha sortit una llarga llista d'errades anteriors, algunes no pas inferiors a la meva, no. Encara hem rigut força.
Per als qui tenim massa amor propi, està bé poder-se equivocar i saber que continuaran confiant en tu. I està bé tenir bons companys. Com els meus. Mercè
Comentaris