Jo crec que el lamentable espectacle del Tribunal Constitucional amb l’Estatut i l’igualment lamentable espectacle del Tribunal Suprem amb el jutge Garzón ens hauria de portar ja d’una vegada a replantejar el poder dels jutges en els temes polítics.Allò famós dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial), per mi, cada cop s’aguanta menys. Perquè mentre el poder legislatiu prové de la votació popular democràtica, i el poder executiu prové de l’elecció que fa el legislatiu, el judicial és predemocràtic: són uns senyors i unes senyores que, per una mena d’unció sacramental (els seus estudis, les seves oposicions, els seus cops de colze per col•locar-se) tenen dret a dictaminar si el que ha estat decidit democràticament, com és el cas de l’Estatut, pot continuar endavant o deixa de tenir vigència. I poden dictaminar també si una determinada actuació que té connotacions clarament polítiques, com és el cas de Garzón, pot ser aturada liquidant el qui la duu a terme. És cert que en part aquests membres dels tribunals són triats pels òrgans de sobirania popular. Però després de tants filtres i tan estranys mecanismes que afavoreixen el partidisme més irresponsable, que poc en queda, d’aquesta sobriania originària… I a més, vista la seva actuació, ja queda clar que, de sintonia amb la voluntat popular expressada en el parlament, ben poqueta en tenen, i no mostren cap interés de tenir-ne…
Aquest carácter predemocràtic i suposadament sagrat del poder judicial queda molt clar quan el senyor Mariano Rajoy i els altres predicadors del PP surten dient que no és lícit manifestar-se contra aquests tribunals, ni “presionar-los”, mentre que sí que ho és fer-ho contra el govern, o contra lleis aprovades pel parlament… Els jutges, l’únic dels tres poders que no prové de la sobirana popular, resulta que són intocables i no se’ls pot criticar! Doncs sí que anem bé!
Això no funciona, i s’ha de canviar. Els jutges no poden ser més que unes persones a qui la societat encomana de decidir, per la seva competència en temes legals, què fer davant actuacions delictives o conflictives. Però no té cap sentit que puguin tombar decisions democràtiques. Ni tampoc en té que puguin liquidar actuacions de caràcter polític: en el cas de Garzón, si algú ha de dir-hi alguna cosa, haurien de ser si de cas les instàncies polítiques democràtiques, no els jutges. Com molt bé va dir Santiago Carrillo a “El País” de divendres, el Tribunal Constitucional simplement hauria de desaparèixer. I jo hi afegiria que també hauria de desaparèixer la possibilitat que el Tribunal Suprem o altres tribunals dirimeixin qüestions polítiques.
Sí, ja ho sé que segurament cal que hi hagi algun lloc on dirimir conflictes que es produeixin amb determinades decisions democràtiques o amb determinades actuacions polítiques. Però aquesta possibilitat ha d’estar molt més ben acotada i, sobretot, no pot estar en mans d’un poder no democràtic. (Josep Lligadas)
(La foto ens l'acaba d'enviar la Marta, que va prendre part en la manifestació d'ahir a Madrid)
Aquest carácter predemocràtic i suposadament sagrat del poder judicial queda molt clar quan el senyor Mariano Rajoy i els altres predicadors del PP surten dient que no és lícit manifestar-se contra aquests tribunals, ni “presionar-los”, mentre que sí que ho és fer-ho contra el govern, o contra lleis aprovades pel parlament… Els jutges, l’únic dels tres poders que no prové de la sobirana popular, resulta que són intocables i no se’ls pot criticar! Doncs sí que anem bé!
Això no funciona, i s’ha de canviar. Els jutges no poden ser més que unes persones a qui la societat encomana de decidir, per la seva competència en temes legals, què fer davant actuacions delictives o conflictives. Però no té cap sentit que puguin tombar decisions democràtiques. Ni tampoc en té que puguin liquidar actuacions de caràcter polític: en el cas de Garzón, si algú ha de dir-hi alguna cosa, haurien de ser si de cas les instàncies polítiques democràtiques, no els jutges. Com molt bé va dir Santiago Carrillo a “El País” de divendres, el Tribunal Constitucional simplement hauria de desaparèixer. I jo hi afegiria que també hauria de desaparèixer la possibilitat que el Tribunal Suprem o altres tribunals dirimeixin qüestions polítiques.
Sí, ja ho sé que segurament cal que hi hagi algun lloc on dirimir conflictes que es produeixin amb determinades decisions democràtiques o amb determinades actuacions polítiques. Però aquesta possibilitat ha d’estar molt més ben acotada i, sobretot, no pot estar en mans d’un poder no democràtic. (Josep Lligadas)
Comentaris