L'altre dia, a la presentació de la memòria de Càritas, la Bàrbara va fer un parell d'aportacions excel·lents. Una feia referència a la necessitat d'implicar-hi els joves i l'altra a la possibilitat d'estar més al cas dels estudis que fan a l'Observatori del Tercer Sector (si ho vaig entendre bé).
Sens dubte l'aportació de professionals qualificats ajuda a desxifrar i a llegir la realitat, i més si aquest treball es fa en xarxa. Però també hi ajuda senzillament la reflexió sobre la feina que es fa. És com una obsessió que tinc: he vist moltes vegades que es crida experts per fer diagnòstics. I el que fan els experts és preguntar a qui fa la feina. Rarament exploren ells mateixos la realitat. I no sempre arriben a diagnòstics prou ajustats.
Si qui fa la feina es dota d'espais per pensar, recull bé la informació, aprèn a analitzar les coses (i consulta altres fonts de tant en tant) i pensa com adequar allò que està fent a les necessitats que veu emergir, sens dubte s'avança molt. Em sembla que d'això en deien investigació-acció. Té de bo que eixampla l'horitzó de qui fa la feina (professional o voluntari) i que desenvolupa la seva creativitat i la seva implicació. A part que recorda que el millor objectiu d'estudiar la realitat és millorar-la, transformar-la.
És també un antídot contra la prepotència. Quan t'enfangues fent alguna cosa (política, social, eclesial...) sols rebre un bany d'humilitat i ja vas veient que les solucions no sempre són fàcils i immediates.
Jo ho relaciono amb l'esperit de la revisió de vida (veure-jutjar-actuar) que els fills i filles de la JOC fa molts anys que fem. Segurament no és gaire brillant, però funciona molt bé.
Sens dubte l'aportació de professionals qualificats ajuda a desxifrar i a llegir la realitat, i més si aquest treball es fa en xarxa. Però també hi ajuda senzillament la reflexió sobre la feina que es fa. És com una obsessió que tinc: he vist moltes vegades que es crida experts per fer diagnòstics. I el que fan els experts és preguntar a qui fa la feina. Rarament exploren ells mateixos la realitat. I no sempre arriben a diagnòstics prou ajustats.
Si qui fa la feina es dota d'espais per pensar, recull bé la informació, aprèn a analitzar les coses (i consulta altres fonts de tant en tant) i pensa com adequar allò que està fent a les necessitats que veu emergir, sens dubte s'avança molt. Em sembla que d'això en deien investigació-acció. Té de bo que eixampla l'horitzó de qui fa la feina (professional o voluntari) i que desenvolupa la seva creativitat i la seva implicació. A part que recorda que el millor objectiu d'estudiar la realitat és millorar-la, transformar-la.
És també un antídot contra la prepotència. Quan t'enfangues fent alguna cosa (política, social, eclesial...) sols rebre un bany d'humilitat i ja vas veient que les solucions no sempre són fàcils i immediates.
Jo ho relaciono amb l'esperit de la revisió de vida (veure-jutjar-actuar) que els fills i filles de la JOC fa molts anys que fem. Segurament no és gaire brillant, però funciona molt bé.
Mercè
Comentaris
Jejeje