Messies participatius


Acabem d'arribar del Palau de la Música, d'escoltar el Messies de Händel, versió participativa. Participativa a molts nivells: gràcies al poc espai entre les fileres del Palau, participes dels genolls de qui seu al darrere, participativa per la quantitat impressionant de gent que canta (i que canta molt bé, tot sigui dit) i participativa perquè els espectadors també s'hi afegeixen i els costa contenir-se. En aquest sentit, m'he recordat de les representacions de sarsuela a què em portaven els pares quan era petita, a la Formiga Martinenca: la gent cantava dalt de l'escenari i cantava a la butaca, amb gran afició.
Bromes a part, m'ha agradat que enguany hàgim pogut recuperar aquesta tradició d'anar a escoltar el Messies. La música és tan bonica i els textos estan tan ben trobats que esdevé una mena de catequesi sobre el que celebrem al Nadal. Si la centrifugadora pre-nadalenca ho permet l'escoltem al Palau, i si no, com a mínim, la vigília de Nadal abans d'anar a la Missa del Gall, sempre l'escolto.
La versió d'avui m'ha meravellat en relació als cantaires "solts". Més de quatre-centes persones fent pianíssims que sonaven com a tals i amb un so que m'ha semblat molt rodó. En canvi, l'Academy of Ancient Musica m'ha semblat una mica desgavellada i he trobat que el director de vegades forçava una mica els temps. Però vaja, tot plegat no ha reduït en absolut l'emoció de la música.
Em sentiré molt decebuda si, quan em moro (comptant que no m'enviïn a la meva caldera que suposo que ja dec tenir reservada) això de la glòria no està a nivell de Händel.
Mercè

Comentaris