La lògica (?) dels concursos

Cada vegada em resulten més difícils d'entendre les mesures que s'utilitzen a les administracions públiques per acabar, en teoria, amb corrupteles i privilegis. Potser són els sistemes menys dolents, com allò que diuen de la democràcia, però certament generen molts efectes perversos.

Ahir m'explicaven que al taller on va en Jordi canviarien de companyia de busos per fer un transport que ha de ser adaptat, perquè havia guanyat el concurs una empres diferent de la que ara ho està fent. Que canviarien de companyia, vol dir que presumiblement també canviarien de monitors de transport, que fins ara feien molt bé la seva feina. En aquest cas es donaven diverses circumstàncies:

• les condicions del concurs d'entrada havien estat mal formulades, és a dir, el consell comarcal s'havia equivocat a l'hora de descriure el servei a fer, cosa que havia provocat que les empreses a l'hora de presentar els seus projectes ho fessin amb criteris diversos: uns segons la literalitat de les condicions, d'altres segons el sentit comú;
• ha guanyat l'oferta més barata: el fet de la satisfacció dels usuaris respecte a l'anterior servei prestat no compta per res; tampoc el fet que s'està parlant de serveis que comporten relació entre persones i entre persones vulnerables: els canvis representen un trasbals que tots plegats es podrien estalviar;
• no hi ha clàusules que tinguin en compte aspectes socials: ocupació de persones discapacitades, reinserció laboral, etc...
• el sistema genera precarietat laboral, que recau sobre el més febles: l'empresa que feia el servei acomiadarà les quatre dones (dones, naturalment) que el feien; la nova empresa, amb bona voluntat, es plantejarà si les contracta, però en quines condicions? el canvi d'empresa i la inseguretat generada també és un cost a tenir en compte.

Total, hi ha estalvis que cremen les tovalles, diuen. Jo crec que és el cas. Ja ho havia vist en els serveis a domicili, fa temps. Uns canvis de concessió que solien implicar la precarització de la vida laboral de moltes persones (dones) treballadores familiars, que anaven passant d'empresa en empresa i, sobretot, canvis no desitjats en persones molt fràgils, com són els ancians. Posar una persona en el domicili per fer l'atenció més personal de la gent no és una tasca mecànica. Els canvis necessiten acceptació de l'usuari, temps per acostumar-s'hi i han de ser el menys traumàtic possible.

El mateix he vist en serveis com els de mediació, en què cal un bon coneixement de la ciutat i de les entitats que costa d'assumir. Si l'opció més barata representa un canvi sobtat, sol representar també una pèrdua d'efectivitat llarga i notable. La insensibilitat administrativa davant la qualitat dels serveis és força notable.

Però tots aquests trasbalsos no impedeixen que determinades empreses, algunes amb el mateix carnet polític que el govern de torn, vagin fent tots els papers de l'auca en algunes administracions públiques. Casualitat?

Mercè