Irritació econòmico-administrativa de Nadal


Aquests dies jo hauria de posar un cartellet a la porta de l'habitació on estic treballant que digués: compte, estic de mal humor! És que aprofito el pont per fer les gestions de tancament econòmic i justificació de subvencions d'algunes de les entitats on sóc ficada . I la veritat és que, és com quan t'ha de venir la regla: desenvolupes una irritabilitat considerable.
En primer lloc, perquè constato que de dues d'aquestes entitats encara no han rebut la subvenció de l'any 2009, cosa que em sembla lamentable, sobretot a Càritas, on ja estem una mica sota mínims i on els diners no són precisament per fer sopars de carrer. De fet, en el cas de Càritas no es tracta d'una subvenció, sinó d'un conveni. Si no recordo l'any passat van fer l'ingrés l'últim dia de l'any. Confio que arribi.
El Punt de Trobada avui he constata que encara no hem rebut ni rastre dels diners... Quant a Caviga, on van pagar quan tocava, tot s'ha de dir, constato algunes coses que em resulten curioses. L'Ajuntament tant quan demanes la subvenció com quan l'has de justificar et fan omplir diverses fitxes per cada projecte de cada entitat on cal fer constar tots els ets i uts econòmics, els objectius, avaluació, etc. El problema és que ells quan concedeixen la subvenció no et diuen a què els has de destinar, ni com valoren ells el que tu has escrit... Fan un paquet únic i ja t'apanyaràs. Segons com, millor, però no deixa de ser força contradictori. Això sí a hores d'ara, a part de les cinc fitxes per projecte a retornar, ja ens han demanat la memòria i els comptes del 2009. No sé per quin motiu a l'època de la informàtica hem d'anar omplint tanta fitxa. N'hi hauria prou que ens fessin fer la comptabilitat d'acord amb uns paràmetres determinats. També passa que si subvencionen fulletons que quan s'han de fer encara no saps si són o no subvencionats, s'enfaden si no hi fas constar el seu logo... Però aquest és certament un problema de la seva eficàcia. No pas de la nostra...
En fi.
Una altra cosa que aquests dies em sap una mica de greu és constatar aquesta mena de competència entre entitats a l'hora de buscar donatius. Es dóna dins l'Església. Als mossèns no els fa cap gràcia que promoguem que la gent es faci sòcia de Càritas interparroquial perquè diuen que els treu donatius a les parròquies, i si fem una campanya de donatius d'un diumenge d'Advent, entrem en conflicte amb la Càritas Diocesana. I es dóna també en relació a les campanyes escolars, cosa que ja estem intentant arreglar entre les entitats implicades.
Potser tot plegat és fruit que fem unes campanyes de solidaritat escanyolides: la solidaritat econòmica amb els més pobres hauria de ser al llarg de l'any. I, sobretot els cristians, que som qui prediquem més aquestes coses, faríem bé de discernir bé amb qui i per què volem compartir la nostra bossa i no actuar a cop de sentiment o de mala consciència, sinó d'acord amb les necessitat que veiem. Ben repartits segur que arribem a molta gent.
Ens costa molt als cristians, parlar dels nostres diners. En un grup de revisió de vida no és fàcil dir què guanyes i a què destines els diners. Som molt gelosos de la nostra intimitat, aquí. A l'ACO ja fa temps vem fer una pauta de revisió de vida sobre el tema. Però sempre cal tornar-hi. Deu ser que no ens acabem de creure això de l'Evangeli.
Mercè

Comentaris

montserratqp ha dit…
Ànims Mercè! Espero que a hores d´ara hagis pogut tancar números i fitxes i que ben aviat arribin els cèntims que espereu.Com tu molt bé dius, tanta incongruència fa esgarrifar.
Mercè Solé ha dit…
Gràcies, Montse. Em temia quedar sepultada... Però finalment crec que he guanyat la partida!
Mercè
Anònim ha dit…
Mercè,
Em deixes escruixida amb la teva feina.
Sort que el Nadal de veritat, el que t'anima a fer-ho, t'és propici...
Bones Festes!
Montserrat Ribas