Doncs ha anat molt bé


L'assemblea d'aquest matí, vull dir. Per si algun lector o lectora del post d'aquest matí patia... Una assemblea inicialment complicada en què totes les decisions s'han pres per unanimitat, en què hi ha hagut molt bon rotllo, en què s'ha acordat treballar en ferm per a la nostra formació com a familiars de persones amb discapacitat, en què la junta s'ha renovat amb la incorporació de tres dones, alguna d'elles molt jove. En fi, "dos orejas, rabo y vuelta al ruedo", en termes taurins. De fet crec que la clau ha estat assolir un to positiu i no abocar tots els greuges acumulats, que n'hi havia. I hem evitat renyar el personal perquè no ha vingut gaire gent. És aquella contradicció que, a sobre, els pocs que vénen només senten queixes. Hem sortit animats.
I està anant molt bé la consulta per la independència, que jo sàpiga. M'agrada l'exercici, perquè és democràtic, perquè és pacífic i perquè se surt del guió de la política habitual, deixant descol·locada molta gent. Encara que jo, si en tinc ocasió votaré que no, perquè encara sóc de l'època en què suspiràvem per abolir fronteres i no per crear-ne de noves i perquè m'agradaria un futur que ens vinculés més a Europa i desdibuixés altres fronteres. Intento defugir segons quins estereotips d'Espanya que em semblen injustos i m'hi sento vinculada de moltes maneres. Jo vull un bon govern que avanci cap a mesures redistributives de la riquesa , que es decanti a favor dels més febles, i que promogui la cultura catalana. I crec que cal tenir en compte en positiu la resta del món. Era allò de l'internacionalisme proletari que està tan passat de moda...
Per cert, l'altre dia em vaig assabentar que no és al mercat l'obra completa de l'Espriu, perquè d'Edicions 62 ha passat a Planeta i aquesta editorial considera que no és rendible i per això no la reedita. I jo em pregunto si el fet que la Generalitat tingui competències en cultura canvia alguna cosa. Perquè no només es tracta de tenir un marc competencial, i un pressupost i, si convé, la independència, sinó de defensar de debò la cultura catalana... Com, en el cas dels bisbes, no es tracta només de tenir una conferència episcopal catalana amb plens poders, sinó bàsicament que els bisbes vulguin treballar de debò en conjunt, cosa que no fan tot i que podrien, perquè legalment res no els impedeix de fer una pastoral conjunta i en equip.
Ja veieu que estic una mica caòtica... Deu ser Santa Llúcia...
Mercè

Comentaris