Aquest matí, d'aquí una estoneta, tinc l'assemblea anual dels pares (mares i cunyades) del taller on va en Jordi. De fet estic força contenta del que anem treballant i penso que es presenten bons temps per a tots: d'implicació de més gent, d'una mentalitat més positiva i creativa, de més col·laboració mútua... Però de tant en tant salten vells dimonis de la història d'aquesta associació i hi ha qui se sent agreujat i va creant mal rotllo. Es veu clarament que és perquè en algunes persones la mateixa dificultat per entendre les coses, la manca de contenció i la necessitat de sentir-se reconegut, creen una mena de desconfiança crònica que costa de remuntar i que de vegades es tradueix en allò tan humà d'anar "rajant" de l'un i de l'altre i desqualificant-ho tot. Amb sentit comú, valorant allò de positiu que tothom pot aportar i de tant en tant fent baixar el sant cristo gros, la cosa es va arreglant, i confio que avui l'assemblea anirà molt bé. Comporta un desplegament d'energies que jo preferiria dedicar a d'altres coses, molta transparència i un bon tros de pedagogia. Una mena de "caldo" que espero saber fer sense perdre els papers.
Observo que aquests dies això ho visc en aquest centre, però que també es produeix en d'altres llocs on em moc. Com una onada de mal rotllo, d'abús de poder en alguns casos... Però en el fons hi veig la mateixa insatisfacció, la mateixa por a perdre el control de tot, la mateixa baixa autoestima. A la nostra associació això passa en persones molt, molt senzilles, que han tingut una vida molt dura. En altres passa amb persones amb autoritat i reconeixement social i amb més capacitat d'entendre's a si mateixos i d'entendre les raons d'altres, cosa que em sap més greu.
Fa dies que hi penso i que voldria saber lligar-ho molt amb l'Advent. Celebrem que ve -que ha vingut i que continua essent-hi-, algú a qui no li importa confiar-se absolutament als altres, que no busca el poder i que porta una Bona Notícia: tothom té un espai al món, tothom és estimat per Déu, tothom és valuós, Déu hi confia. Algú que ens recorda que no val la pena deixar-se emportar per petiteses i que conserva el bon humor. I que ens diu ben clar que per damunt de tot hi ha l'atenció als més petits.
Espero pair-ho bé. I me'n vaig cap a la reunió...
Observo que aquests dies això ho visc en aquest centre, però que també es produeix en d'altres llocs on em moc. Com una onada de mal rotllo, d'abús de poder en alguns casos... Però en el fons hi veig la mateixa insatisfacció, la mateixa por a perdre el control de tot, la mateixa baixa autoestima. A la nostra associació això passa en persones molt, molt senzilles, que han tingut una vida molt dura. En altres passa amb persones amb autoritat i reconeixement social i amb més capacitat d'entendre's a si mateixos i d'entendre les raons d'altres, cosa que em sap més greu.
Fa dies que hi penso i que voldria saber lligar-ho molt amb l'Advent. Celebrem que ve -que ha vingut i que continua essent-hi-, algú a qui no li importa confiar-se absolutament als altres, que no busca el poder i que porta una Bona Notícia: tothom té un espai al món, tothom és estimat per Déu, tothom és valuós, Déu hi confia. Algú que ens recorda que no val la pena deixar-se emportar per petiteses i que conserva el bon humor. I que ens diu ben clar que per damunt de tot hi ha l'atenció als més petits.
Espero pair-ho bé. I me'n vaig cap a la reunió...
Mercè
Comentaris