De fet em repeteixo. És una constatació comprovada avui que he estat a punt d'escriure gairebé el mateix post que l'any passat.
I és que avui és un dia que em fa feliç, quan penso en tota la gentada de persones, properes o llunyanes, que m'alegren o m'han alegrat la vida. Va bé pensar-hi amb noms i cognoms. Alguns -els menys- canonitzats. Molts d'altres senzillament persones en qui veus compromís, alegria, estimació. De sants, n'hi ha de tots colors, ideològics, culturals i religiosos. Veure'ls de vegades depèn dels propis prejudicis, de la pròpia sensibilitat, dels propis anhels.
Per això avui també em sembla un bon dia per celebrar la Reforma (de fet ho celebren el 31 d'octubre, em penso), aquell avís monumental que ens va fer Luter, amb molta, molta raó. De fet ens han convidat a assistir a la celebració d'una comunitat de Sabadell, alguns membres de la qual pertanyen a aquest grup de cristianes i cristians d'ICV, i em sap molt de greu no poder participar-hi. Però no es pot ser a més d'un lloc alhora. Aquest post és la meva manera de ser-hi.
No sé perquè al final en la cultura popular acaben avui guanyant els morts sobre els vius. Deu ser perquè els morts són majoria. O potser perquè sabem celebrar millor el dol que la vida. Però avui és dia de Benaurances i de testimonis. No s'és sant perquè l'Església ho digui, deia avui el mossèn, se n'és a la feina, al barri, amb la família, a estudi... Sant reconegut o ignorat. Tant li fa, perquè tampoc no és una festa personalitzada. És la festa de reconèixer que en el col·lectiu ens enfortim i ens enriquim mútuament. A l'Església catòlica se'n diu comunió dels sants. A l'esquerra se'n pot dir la dignitat de la classe treballadora.
I és que avui és un dia que em fa feliç, quan penso en tota la gentada de persones, properes o llunyanes, que m'alegren o m'han alegrat la vida. Va bé pensar-hi amb noms i cognoms. Alguns -els menys- canonitzats. Molts d'altres senzillament persones en qui veus compromís, alegria, estimació. De sants, n'hi ha de tots colors, ideològics, culturals i religiosos. Veure'ls de vegades depèn dels propis prejudicis, de la pròpia sensibilitat, dels propis anhels.
Per això avui també em sembla un bon dia per celebrar la Reforma (de fet ho celebren el 31 d'octubre, em penso), aquell avís monumental que ens va fer Luter, amb molta, molta raó. De fet ens han convidat a assistir a la celebració d'una comunitat de Sabadell, alguns membres de la qual pertanyen a aquest grup de cristianes i cristians d'ICV, i em sap molt de greu no poder participar-hi. Però no es pot ser a més d'un lloc alhora. Aquest post és la meva manera de ser-hi.
No sé perquè al final en la cultura popular acaben avui guanyant els morts sobre els vius. Deu ser perquè els morts són majoria. O potser perquè sabem celebrar millor el dol que la vida. Però avui és dia de Benaurances i de testimonis. No s'és sant perquè l'Església ho digui, deia avui el mossèn, se n'és a la feina, al barri, amb la família, a estudi... Sant reconegut o ignorat. Tant li fa, perquè tampoc no és una festa personalitzada. És la festa de reconèixer que en el col·lectiu ens enfortim i ens enriquim mútuament. A l'Església catòlica se'n diu comunió dels sants. A l'esquerra se'n pot dir la dignitat de la classe treballadora.
Mercè
Comentaris