Avui m'ha arribat algun material del bisbat sobre l'objectiu diocesà d'aquest any (L'anunci que neix del goig compartit), un material que pot donar molt de si i que em sembla suggerent, tot i que no sé pas si s'aprofitarà gaire. Hi ha uns reflexions sobre la paràbola del Fill Pròdig, que em semblen molt ben trobades. Generalment quan es parla d'aquesta paràbola, l'accent es posa sobre l'actitud del pare o sobre la del fill que retorna, però l'altre fill, que resulta tan antipàtic, em sembla molt que és un bon reflex de molts de nosaltres. No sé qui ho ha escrit, però ho reflecteix bé quan diu: El fill gran de la paràbola del fill pròdig difícilment podrà convèncer a ningú que viure a la casa del Pare com a fill és una benedicció (Lc 15,28-29). Perquè realment el que transmet és una mala llet i un ressentiment considerables. I encara el document del bisbat, més endavant, diu:"... Perquè podem trobar-nos dins l'Església com es troba el germà gran dins la casa del Pare, intentant ser uns bons cristians, bons fills, esforçant-nos per complir tots els deures, però sense entendre massa què està passant: per què els nostres germans marxen, per què no tornen, per què l'aparent permissivitat de Déu, perquè estem tristos, perquè no vivim la festa...". I encara hi afegeixen: "I si els de fora no estiguessin tan equivocats com nosaltres pensem? I si no fossin tan egoistes com ens creiem en la seva recerca de la llibertat i de la pròpia realització? I si els que marxen, ens critiquen o no s'acosten fos perquè veuen en nosaltres, els que estem a l'Església, una manca de llibertat que ens converteix en uns estirats, uns crítics, uns que estan sempre queixant-se, uns germans grnas que es resisteixen a perdre les seves prerrogatives i el poder i el prestigi que fins llavors havien gaudit?"
No està gens malament per ser una publicació "oficial" d'un bisbat.
I encara una altra "perla": "el creient viu la fe com el qui ha trobat un tresor, encara que sigui l'únic a creure, mentre el fanàtic necessita que tothom cregui per a començar a creure ell."
Mercè Solé
Comentaris