ZP, a mar



Fa un any aproximadament us parlava de l'aleshores recent inaugurat camí que enllaça el nucli urbà de Viladecans amb el mar. Un camí sense cap ni peus, deia, perquè per accedir-hi des de la ciutat t'hi havies de jugar la vida, i quan arribaves et trobaves amb una desagradable entrada a la platja. El camí, en si mateix, estava força bé.
Enguany he repetit la caminada, aquesta vegada prenent el nou tram, anunciat amb grans pancartes com una de les obres magnes de ZP per crear ocupació. Sentia curiositat, també, perquè aquest hivern vaig poder constatar l'abandó en què es trobaven les instal·lacions inaugurades l'any passat, com podeu veure a la foto. A l'hivern passejar, a peu o en bici, també ve de gust, i segur que hi ha gent que ho fa, però a l'ajuntament ho deuen trobar exòtic.
Doncs bé, el nou tram transcorre per la llera de la riera, canalitzada i s'inicia al nou Parc de la Marina. La veritat és que no sembla que hi hagin dedicat gaire esforços: la senyalització és un pèl cutre, no hi ha cap indicació que expliqui res sobre els llocs per on es passa, el camí asfaltat està clivellat i passa per la riera. Deu ser antic. Ni un banc, ni una ombra. Els cartells que avisen del risc de rierades no es corresponen amb sortides ràpides de l'indret. I si et passa alguna cosa allà al mig, no és precisament un lloc de pas. La sortida a Cal Simó on es troba amb el Camí de les Filipines està mal indicada i força a passar per un munt de terra, senzillament, que venç el desnivell. O acabes empolsegada o enfangada. I al final, quan arribes a la platja, l'aparcament de bicicletes està ple de motos.
Confio que la sortida de la crisi estigui millor programada que aquest arranjament per crear llocs de treball.
Mercè Solé

Comentaris

Xiruquero-kumbaià ha dit…
Un retorn de vacances ben productiu. Me n'alegro.
Ah, què és això de voler anar a mar a peu o en bicicleta? Quines coses...
Mercè Solé ha dit…
Gràcies, xiruquero...