Un dels nostres

Em poso de molt mala lluna quan veig tot el tema Fèlix Millet. Per molts motius. El principal perquè em sembla que és significatiu per dues qüestions:

• les administracions no només s'han mostrat negligents en el control d'uns comptes finançats amb diners públic, sinó que deuen trobar normal que algú s'atribueixi un sou anual d'un milió d'euros, a part de les martingales de sota mà. Les martingales se suposa que comportaven intent de camuflatge, però el sou, no!
  
• molta gent ara diu que s'ho veia venir, però no sembla pas que ningú hagués mogut un dit. I és que les famílies amb denominació d'origen catalanista sempre sembla que estiguin fora de sospita.

Durant uns quants anys la meva feina va consistir a gestionar les subvencions que Càritas rebia de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona. I recordo el rigor i el nivell d'explicació que havíem de donar a cadascuna d'aquestes institucions, les hores de treball i la documentació que tot plegat causava. Crec que ens va anar bé fer-ho, perquè en el fons ens va obligar a canviar tota l'organització administrativa per assolir la total transparència. Però veig que aquest rigor s'aplica quan es tracta dels pobres, però no quan es tracta dels rics. No fos cas.
Durant un parell d'anys he estat testimoni de com les subvencions que Generalitat i Diputació concedeixen als Ajuntaments es controlen amb molt menys rigor. De vegades perquè la mateixa subvenció està tan mal plantejada que no ho permet, de vegades perquè es fan els ulls grossos quan la destinació d'una subvenció no es correspon a la que estableix la llei.
Però aquesta mena de simpàtica complicitat l'he observada en d'altres llocs i en tots els colors polítics: quan algú proposa (i per sort no se li fa cas, tot s'ha de dir!) fer un curs "fantasma" al més pur estil d'UDC, o sigui falsificant firmes. O quan una organització tolera fer les despeses en negre per estalviar i quan, després de moltes discussions, comences a pagar IVA t'adones que les coses sospitosament, amb IVA i tot, són molt més barates que abans, i tothom mira cap a una altra banda..., perquè a "un dels nostres", anterior gestor econòmic, no se'l pot posar en evidència. O com quan una entitat com la Pere Tarrés et demana que signis fulls d'assistència a sessions a què no has assistit per poder cobrar una subvenció, i un llarg etcètera...
I el tema de les famílies continua funcionant. Recordo que algú em va comentar amb indignació que l'actual president de la Generalitat no provenia de cap família culta, catalana, de tota la vida. Ben segur que en Fèlix Millet els hagués semblat molt millor. Jo no he votat el Montilla i no tinc cap intenció de fer-ho, però francament m'alegro que una persona sense "pedigrí" pugui ser president de la Generalitat. Per sort aquesta vegada ens hem estalviat el sainet de confondre les crítiques al Sr. (Sr.?) Millet amb un atac a Catalunya.
En fi. Em sembla que hauríem de posar de moda que l'honestedat és una bona cosa. Però no ven.

Mercè Solé