Placeta de Joan Soler i Soler

Festa grossa aquest matí a Molins de Rei. Mossèn Joan Soler celebra avui els seus primers cinquanta anys de capellà i ho ha fet envoltat de moltíssima gent de les parròquies on ha anat passant, gent que l'estima de debò i que hem crescut, alguns ni que sigui indirectament, influïts pel seu tarannà. Un tarannà que implica bonhomia (en Joan Enric Vives deia d'ell avui que sempre se l'ha vist com un home feliç), que implica compromís (al final del franquisme va estar detingut i empresonat, gairebé al mateix temps que el seu amic Huertas Clavería), que implica estimació per Catalunya i, sobretot, que implica proximitat i complicitat amb la gent més senzilla.
Només calia mirar el personal reunit avui: gent de l'Ordal (el seu poble), Poblenou (Barcelona), Terrassa, el Papiol i Molins. Gent que hi venia amb ganes, creient i no creient.
Em sembla que feia temps que no anava a una celebració d'Església tan reeixida. Un bon indicador del to que han tingut els comentaris dels diversos escrits d'aquest blog de la parròquia de la Sagrada Familia de Terrassa. Val la pena llegir-los amb atenció.
A part de l'alegria del moment, hi ha una altra cosa que m'ha encantat i és que han vingut l'Iván (alcalde, ICV) i el consistori, en una celebració no protocolària. Senzillament perquè aprecien el personatge. I encara més, la sorpresa ha estat que la petita placeta que queda gairebé dins dels locals parroquials... portarà a partir d'avui el seu nom. Ha estat un regal, també del poble, que s'ha ajuntat a la col·lecta que es dedicarà a Càritas i a uns projectes de capellans del bisbat al Camerun.
En fi. La celebració ha tingut el mateix to d'en Joan: bon humor, esperança, optimisme vital... i un record pel Barça i, fins i tot, per la victòria d'ahir de l'Espanyol.
Gràcies, Joan, per tot el que continues aportant-nos.

Mercè Solé

NOTA: En Xavier, nou rector -a partir de diumenge vinent- m'aclareix que la placa és obsequi de la parròquia i que, efectivament, la placeta queda dins del recinte parroquial...