Aquest matí he anat a la inauguració d'un pis d'acollida per a mares i fills a Sant Climent. El segon pis d'una rectoria en desús s'ha habilitat per convertir-se en habitatge temporal de quatre famílies formades per dones i criatures que, per motius diversos, no tenen accés a cap habitatge.
La idea és que l'estada al pis els permeti preparar-se laboralment, econòmicament i personalment per poder viure amb autonomia. Comptaran amb suport de personal de l'àmbit social i amb un entorn certament agradable com és el d'un poble com Sant Climent. Un recurs encertat, tenint en compte la creixent feminització de la pobresa, la crisi econòmica, els efectes de la llei d'estrangeria sobre les persones que no poden regularitzar la seva situació i, sobretot, com està el pati de l'habitatge.
Està molt bé que l'Església cedeixi locals obsolets o desaprofitats per aquest tipus de projectes. Càritas ha assumit els més de 130.000 € que ha costat posar a punt la casa. Però certament, mirat en conjunt, tenir un equipament per aquest preu està molt bé.
M'ha agradat la senzillesa de l'equipament, del mobiliari, de les instal·lacions. Senzill però digne. La feina grossa és la feina a fer amb les persones: l'acollida, la recerca de feina, la tasca educativa... Però, vista la qualitat del personal que treballa a Càritas i que s'ocuparà d'aquest nou projecte, no dubto que se'n sortiran.
La idea és que l'estada al pis els permeti preparar-se laboralment, econòmicament i personalment per poder viure amb autonomia. Comptaran amb suport de personal de l'àmbit social i amb un entorn certament agradable com és el d'un poble com Sant Climent. Un recurs encertat, tenint en compte la creixent feminització de la pobresa, la crisi econòmica, els efectes de la llei d'estrangeria sobre les persones que no poden regularitzar la seva situació i, sobretot, com està el pati de l'habitatge.
Està molt bé que l'Església cedeixi locals obsolets o desaprofitats per aquest tipus de projectes. Càritas ha assumit els més de 130.000 € que ha costat posar a punt la casa. Però certament, mirat en conjunt, tenir un equipament per aquest preu està molt bé.
M'ha agradat la senzillesa de l'equipament, del mobiliari, de les instal·lacions. Senzill però digne. La feina grossa és la feina a fer amb les persones: l'acollida, la recerca de feina, la tasca educativa... Però, vista la qualitat del personal que treballa a Càritas i que s'ocuparà d'aquest nou projecte, no dubto que se'n sortiran.
Mercè Solé
Comentaris