Mandra vacacional


Doncs sí. En Josep i jo encara som vius. Més mandrosos per al blog que mai -bé, de fet que l'any passat, perquè abans no havíem tingut mai cap eina semblant i per tant no podem comparar- hem passat un bon estiu. Uns quants dies fora, a Lleó, la companyia de bons amics, molta feineta per anar fent de les coses que ens van quedant penjades durant el curs (una llista de dues planes que inclou des de rentar les cortines a preparar una taula rodona en què vaig prendre part o aprendre d'una vegada com funciona la TDT...).
Un estiu un pèl trist, perquè uns quants amics l'estan passant força malament per problemes greus de salut: L'Albert, la Mireia, en Raúl... Encara no fa vuit dies va morir en Ramon, un company d'en Jordi, amb tan sols dinou anys.
En fi, amb la feina recupero una part de la meva única neurona i les ganes de llegir i d'escriure. De moment us deixo amb un video molt curiós: una màquina musical construïda a mitges entre el Conservatori de Requena i una escola d'enginyeria de València.
Mercè

Comentaris

Teresa ha dit…
Ànims amb la TDT. De més grosses n'hem superat!!
Teresa
montserratqp ha dit…
Ep, Mercè! De veritat que ja us trobava a faltar. Que tinguis un entradatraqnuil.leta.