Aquest matí estic irritable. Pot ser la menopausa, que porta aquestes coses. Però crec, sobretot, que es deu a la declaració de la renda. Avui, finalment, m'hi he posat, amb la consciència que una mica més i faig salat. Això comporta diverses operacions:
A tot plegat, jo encara hi afegeixo, des de temps immemorial, l'objecció fiscal. Ho faig seguint les orientacions del Servei d'Informació per a l'Objecció Fiscal (SIOF,) vinculat a Justícia i Pau. Es tracta de descomptar de la quota líquida el percentatge corresponent a les despeses militars i de destinar aquests diners a una entitat solidària o per la pau. Potser fa vint-i-cinc anys que ho faig. No es fa pas d'amagat, al contrari. S'adjunta una instància i es diu ben clar. Però només he tingut problemes en dues ocasions: l'any que la declaració em va sortir positiva i l'any passat que me la van revisar. Totes les altres vegades m'han ingressat a mi els diners de l'entitat, i jo he fet d'intermediària. Ha estat una manera de subvencionar projectes solidaris. Us ho recomano vivament. Per més que ara disfressin l'exèrcit d'ONG solidària la seva finalitat sol estar més vinculada a la guerra que a la defensa i la despesa que s'hi dedica sol ser excessiva.
Per desmarcar-me del mal rotllo, he posat una foto d'un arbre viladecanenc que m'agrada especialment...
- fer memòria (buff) de les coses a tenir en compte;
- buscar i ordenar la paperassa (només ho faig un cop l'any, o sigui que he tingut feina per estona); es complementa amb allò de perdre els papers en el sentit literal (i de vegades figurat!) del terme; i es re-complementa amb les gestions necessàries per obtenir els recanvis oportuns;
- descobrir, com cada any, que hagués estat intel·ligent obtenir l'esborrany d'hisenda i que, mai no sé ben bé per quin motiu, no ho he fet i ja és massa tard;
- baixar el programa d'internet;
- capbussar-me en la terminologia d'Hisenda que, sempre, sempre, em costa Déu i ajut d'entendre (Déu no sé, però l'ajut del programa "padre" amb el windows vista no funciona);
- patir angoixadament el rau-rau de tenir la sensació de fer-ho tot malament, de no incloure-hi allò que hi podria incloure i al revés;
- patir una mena d'irritació general de veure que la contribució a l'economia familiar de les persones amb dependència, que és ben real, no compta gens, perquè el llistó de la dependència és més baix que els nostres criteris.
A tot plegat, jo encara hi afegeixo, des de temps immemorial, l'objecció fiscal. Ho faig seguint les orientacions del Servei d'Informació per a l'Objecció Fiscal (SIOF,) vinculat a Justícia i Pau. Es tracta de descomptar de la quota líquida el percentatge corresponent a les despeses militars i de destinar aquests diners a una entitat solidària o per la pau. Potser fa vint-i-cinc anys que ho faig. No es fa pas d'amagat, al contrari. S'adjunta una instància i es diu ben clar. Però només he tingut problemes en dues ocasions: l'any que la declaració em va sortir positiva i l'any passat que me la van revisar. Totes les altres vegades m'han ingressat a mi els diners de l'entitat, i jo he fet d'intermediària. Ha estat una manera de subvencionar projectes solidaris. Us ho recomano vivament. Per més que ara disfressin l'exèrcit d'ONG solidària la seva finalitat sol estar més vinculada a la guerra que a la defensa i la despesa que s'hi dedica sol ser excessiva.
Per desmarcar-me del mal rotllo, he posat una foto d'un arbre viladecanenc que m'agrada especialment...
Mercè
Mercè Solé
Comentaris