L'hort de Caviga


Cols, enciams, pebrots, tomàquets, faves... De tot i més a l'hortet que cultiven els nois i noies del taller ocupacional Caviga. Ja els va bé, perquè en conec uns quants que semblen traumatitzats per una mossegada d'algun enciam agressiu a la més tendra infantesa i no volen veure el verd ni en pintura. A veure si a còpia de fer-les créixer es miren les verdures d'una altra manera.
L'encant de l'hort, però, és el seu assessor: en Miquel, un noi pagès, també amb discapacitat, que sempre ha treballat a casa, i que ara s'ha ofert a ajudar els companys a tenir cura d'un hortet que a ell li deu semblar minúscul. En Miquel va descobrint el plaer de l'amistat (no penseu pas que a Caviga hi fa els primers amics, però) i se sent útil i valorat, perquè de fet, de portar un hort a Caviga ningú -ni monitors, ni pares, ni cap "manaire"- no en sap. I ell coneix bé la terra, té paciència i bon humor que transmet a tothom. I a Caviga, encara que no sigui oficialment "usuari" (quina paraula, uff) també hi aprén molt. Ell espera el dia d'anar-hi i els altres esperen la seva vinguda.
D'això els tècnics moderns en deuen dir "sinèrgia". Potser.
Mercè Solé

Comentaris