L'Homer que no és el Simpson

Com si s'haguessin posat d'acord. Diversos amics van aquest estiu a llocs de ressò grec: Atenes i les illes, la Magna Grècia, Rodes... A la feina, he de copiar alguns textos del grec. Ho faig amb el programa informàtic Euclides, de la universitat de Barcelona, que facilita molt les coses, però és com fer un viatge en el temps... que m'encanta, tot i que gairebé no me'n recordo ni de l'alfabet. M'han regalat el llibre sobre Homer i la Iliada, de Jaume Pòrtulas, que ha merescut el premi Nacional de Literatura. Em resulta evocador perquè havia estat alumna d'ell ja fa molts, molts anys. O sigui que aquest estiu feina, amics, converses i lectures em portaran a fer un viatge en una altra dimensió, no exactament en un altre país.

Ja m'agrada. El grec em porta bons records. A casa, la pel·lícula "La Odisea" amb en Kirk Douglas ens va portar a llegir Homer. Era el dia que vam anar a fer cua per matricular-me a l'institut. La mare va comprar tots dos llibres en edició de butxaca. Em va col·locar l'Odissea i ella es va animar amb la Ilíada. Anys més tard vaig disfrutar amb la Ilíada. Potser perquè m'agrada més l'èpica que la lírica.

Sentir-se atreta pel grec tenia l'alicient de les minories: a l'institut, menys gent de lletres que de ciències; a COU (nocturn) era l'única alumna; a la facultat, a la classe del Pòrtulas, érem tres i a la pràctica només dos. Un luxe... La profe de grec del COU em feia traduir Homer i Aristòtil (uff, no me'n sortia gaire), i recordo amb afecte que sempre treia una versió d'Homer manuscrita, en grec i en castellà. I em deia que sempre calia anar a l'original i que a veure quan començava jo a fer-me la meva pròpia versió. I que em va fer llegir Tucídides, que, deia ella mateixa, era com anar al cinema. Em sembla que no deuria tenir res a veure amb el programa del curs. Però va aconseguir interessar-me pel tema, que és el que compta.

Per cert, al google, els dos Homers, el grec i el Simpson, són un a costat de l'altre.

Mercè Solé