Aquest és el títol que hem posat al fulletó que distribuirem l'Associació de Pares (Mares i cunyades) de Caviga a la Mostra d'entitats de la Fira de Sant Isidre de Viladecans. La veritat és que és la primera vegada que fem semblant cosa, perquè fins ara el costum era repartir xocolates o vendre coses fetes pels nois.
Enguany hem arribat a la conclusió que no cal donar res (que desapareixia en poca estona, després de fer un efecte crida a tots els xavals del barri de Sales) que no sigui un missatge sobre la discapacitat. Això ens ha costat perquè ens ha obligat a dotar d'un altre contingut la nostra paradeta. M'ha agradat també deixar de plorar sempre a totes les empreses perquè ens regalin coses "per als disminuïts, pobrets". Hem pensat més aviat allò que podem aportar de nosaltres mateixos. De fet no té gaire sentit que demanem associats, perquè només ho poden ser els familiars dels membres del taller i tots ja ho són. Però sí que en té fer reflexionar els veïns sobre la discapacitat. O millor dit sobre les enormes capacitats que tenen les persones amb disminució.
Farem una exposició de tot el que han fet els nois i noies, amb fotografies i amb una mostra dels seus treballs. I empaperarem Viladecans amb l'esperança que la gent es llegeixi allò que hem preparat.
Aquí teniu el text:
Tots, totes, som (dis)CAPACITATS
Tots, totes, som (DIS)capacitats en un moment o altre de la vida…No som pas autosuficients sempre. Quan som petits, quan estem malalts, quan som molt grans… Tots passem etapes de discapacitat, moments en què patim limitacions diverses.
Tots, totes, som (dis)CAPACITATS per a unes coses o altres… Tots som capaços de desenvolupar habilitats i capacitats. Tots som capaços d’establir relacions, de mostrar afecte, de ser persones. Tots som limitats per a determinades coses. És la nostra experiència diària.
Tots, totes, som CIUTADANS, quant a drets i obligacions.I el nostre món necessita de l’aportació de tots perquè els drets humans siguin una realitat.
Les nostres (DIS)CAPACITATS depenen del nostre entorn.Una societat sense barreres arquitectòniques, amb transport adaptat, amb suport social, amb mesures que facilitin l’accés a la feina a tothom elimina les discapacitats i afavoreix la igualtat real.
La discapacitat és també en la nostra mirada: podem veure les nostres DIS(capacitats) o bé les nostres (dis)CAPACITATS. L’ampolla mig plena o l’ampolla mig buida. La mirada en positiu, sobre les capacitats i no sobre les dificultats, crea confiança, és imaginativa, ens fa anar més enllà dels nostres lìmits.
Mercè Solé
Comentaris