Em sap greu no haver-me'n assabentat abans (sempre bado!): a la Juana Martín, treballadora social de Càritas Diocesana de Barcelona i durant molts anys responsable de Migració, enguany li han atorgat la Creu de Sant Jordi. La veritat és que me n'alegro moltíssim per molts motius.
En primer lloc, per ella. Perquè pel que la conec és una persona treballadora i constant que mai no ha buscat cap protagonisme, que ha sabut treballar en equip i que sempre ha posat com a prioritat el benestar de les persones immigrades i no pas cap mena de privilegi personal . No l'he vista mai ser complaent amb el poder ni perdre's en batalletes. Sempre ha anat per feina i ho ha fet amb intel·ligència.
En segon lloc, per tota la gent que treballa i ha treballat a Càritas. La feina que pot mostrar avui la Juana és fruit de molts anys i de moltes persones, algunes encara dins de l'entitat mentre que d'altres continuen treballant en el camp social des d'altres fronts. La serietat de tots ells s'encomanava i quedava lluny de frivolitats polítiques i d'aspiracions a no sé quin lideratge, cosa que en cert moment a alguns els va comportar molts maldecaps i incomprensió. Però la seva constància ha donat fruit en la qualitat de la feina feta, que ara es "cristal·litza" en la Juana.
En tercer lloc me n'alegro pels immigrants, especialment pels immigrants sense papers. Se suposa que si es reconeix la feina de qui defensa els seus drets és que es deu pensar que n'han de tenir, de drets... Perquè la feina de Càritas i de la Juana no ha consistit a donar un cop de mà assistencialista sinó sobretot a fer feina política en el millor sentit de la paraula, i de sensibilització.
Per molts anys, doncs i moltes gràcies!
En primer lloc, per ella. Perquè pel que la conec és una persona treballadora i constant que mai no ha buscat cap protagonisme, que ha sabut treballar en equip i que sempre ha posat com a prioritat el benestar de les persones immigrades i no pas cap mena de privilegi personal . No l'he vista mai ser complaent amb el poder ni perdre's en batalletes. Sempre ha anat per feina i ho ha fet amb intel·ligència.
En segon lloc, per tota la gent que treballa i ha treballat a Càritas. La feina que pot mostrar avui la Juana és fruit de molts anys i de moltes persones, algunes encara dins de l'entitat mentre que d'altres continuen treballant en el camp social des d'altres fronts. La serietat de tots ells s'encomanava i quedava lluny de frivolitats polítiques i d'aspiracions a no sé quin lideratge, cosa que en cert moment a alguns els va comportar molts maldecaps i incomprensió. Però la seva constància ha donat fruit en la qualitat de la feina feta, que ara es "cristal·litza" en la Juana.
En tercer lloc me n'alegro pels immigrants, especialment pels immigrants sense papers. Se suposa que si es reconeix la feina de qui defensa els seus drets és que es deu pensar que n'han de tenir, de drets... Perquè la feina de Càritas i de la Juana no ha consistit a donar un cop de mà assistencialista sinó sobretot a fer feina política en el millor sentit de la paraula, i de sensibilització.
Per molts anys, doncs i moltes gràcies!
Mercè Solé
Comentaris