Ahir vam tenir reunió de junta de l'Associació de Pares (mares i cunyades) de Caviga. Els vaig portar els fulletons de què us parlava l'altre dia. N'havíem comentat el contingut, una mica per sobre, i encara no n'havien vist el disseny. Finalment hem rebut la subvenció de l'Ajuntament per editar-los, però en el moment de portar-ho a imprenta no ho sabíem encara i jo vaig optar per tirar pel dret i fer-los a tot color.
He de dir que em feia una mica de por que me'ls tiressin pel cap. Pels diners que m'hi havia gastat i perquè em temia que els semblés que feia massa teoria sobre el tema dels discapacitats, sobretot ara que estic llegint el llibre Quiet de Màrius Serra. Una cosa és la malaltia d'en Jordi i una altra de diferent les moltes discapacitats força més greus que pateixen d'altres persones, que els limiten molt la comunicació o que els fan molt depenents dels altres.
Quan vaig arribar a la reunió vaig trobar alguns pares discutint aferrissadament entre ells sobre quin dels seus fills tenia més discapacitat. És un grup on hi ha molta desconfiança mútua i on sovint cal posar-hi molt d'esforç per reduir tensions. Una majoria d'integrants de la junta es coneixen de tota la vida, han compartit associacions i arrosseguen vells greuges que costa anar superant. He de dir que al principi em van sobtar aquestes actituds. Després he anat veient que potser és una manera de posar-se a la defensiva. Que de vegades hi ha un sentiment de desprotecció i una solitud molt grans que es manifesten amb el primer que troben. Potser seria diferent si la seva incertesa i la seva por davant del futur dels fills es canalitzés en una reivindicació sòlida davant les administracions. Però em sembla trobar-hi una certa irritació davant la vida, se senten tractats injustament.
Em vaig quedar sorpresa de la bona acollida del fulletó. Va ser un moment gairebé emocionant, que va donar peu a parlar de com veien els seus fills i de com se'n sentien orgullosos. De fet van anar molt més enllà del que jo havia previst en un principi i es disposen ara a distribuir els famosos fulletons no només a la Mostra d'entitats, sinó a tots els casals dels tres municipis afectats i a les botigues veïnes. Que he fet curt amb la tirada de mil exemplars, vaja.
Em vaig endur a casa els rostres emocionats d'algun d'ells i em vaig sentir feliç de col·laborar-hi. A poc a poc van sortint propostes més creatives del grup i anem teixint millor rotllo. Ens en sortirem.
Mercè Solé
Comentaris