La crisi i les eleccions

Vaig veient la propaganda electoral i he de dir que en general no m'agrada gens. La que he vist més, perquè es fa mirar, és la del PSC, que podria resultar divertida si no fos perquè em sembla realment molt demagògica i, francament, en línia amb les mesures de ZP per afrontar la crisi.
A mi m'agradaria que la propaganda fes pensar i no es limités a projectar idees planes, massa fàcils. No tinc cap mena de simpatia pels personatges que el PSC bescanta, però de debò són només ells els qui ens han "ficat" dins la crisi? No hi ha veig cap mena d'autocrítica pel sistema econòmic de què vivim, tots i totes, no només en Berlusconi i companyia, i que projecta de fa temps sobre altra gent moltíssimes crisis molt més serioses que la que vivim a casa nostra.
Són lectures que tiren pilotes fora. Se suposa que algú ens posa dins la crisi i que algun salvador també de fora (el PSC en aquest cas) ens n'ha de treure. Com si la nostra molt consumista forma de vida no hi tingués res a veure, com si nosaltres no ens haguéssim d'esforçar a buscar formes sensates i solidàries d'economia i de consum, com si la nostra imaginació, la nostra voluntat, la nostra capacitat no tingués cap mena d'importància.
De fet l'eslogan d'ICV no m'entusiasma (crisi de dretes, solucions d'esquerres), bàsicament perquè em sembla que se simplifica molt tot plegat. Només són les dretes les causants, per acció o per omissió, d'aquesta crisi galopant? Les solucions d'esquerres són de debò d'esquerres? En qualsevol cas, són solucions clares i fàcils? No s'hauria de fer més pedagogia sobre les mesures que calen i que segurament resulten poc simpàtiques al nostre molt còmode món?
El nostre govern que s'autoanomena nacionalista i d'esquerres acaba d'aprovar que amb diner públic subvencionem cotxes més contaminants que a la resta de l'estat (visca la capacitat de decisió que tenim, que, d'una manera suïcida, ens farà els més contaminants d'Espanya a aquest nivell). En aquest sentit penso que ICV encara hagués hagut de fer sentir més la seva veu.
Els altres no he tingut ocasió d'escoltar-los gaire. Em sona el discurs de defensar els drets de Catalunya, cosa que em sembla bé. Però no em sembla un bon plantejament prendre part d'un col·lectiu més gran només per defensar els propis interessos. Estaria bé mirar el bé comú. Jo vull una Europa cohesionada, una Europa social, una Europa no agressiva ni militarment ni econòmicament, no pas una Europa on cadascú miri el seu propi melic.
A mi m'han agradat més les propostes de Ricard Gomà per a Barcelona i que confio que tirin endavant. D'entrada perquè no són fruit de la precipitació i també perquè s'han consensuat amb entitats solvents i amb experiència, cosa que facilitarà sens dubte la seva aplicació. Finalment, perquè s'adreçaran realment a la població més vulnerable i per necessitats bàsiques, aquella que no dóna vots, no pas per canviar-se un super-cotxe. Ricard Gomà surt poc als mitjans de comunicació, però la sensació és que fa feina i la fa bé. Jo crec que en general els polítics darrere la necessitat comprensible de fer-se visibles dediquen més hores als mitjans de comunicació que, pròpiament, a governar. Nosaltres faríem bé d'exigir-los més. Però això significa comprometre'ns-hi.
Mercè Solé


Comentaris

Pere Nieto ha dit…
Molt d'acord. Una reflexió realment interessant. Tot iq ue no és fàcil concentrar tot un missatg en poques paraules.
Anònim ha dit…
Us hauria de caure la cara de vergonya. Demanar el vot per un personatge que ha insultat greument el papa Benet XVI i que en els vídeos electorals continua fent demagògia a costa del papa, vinculant-lo amb la SIDA. No teniu ni gota de credibilitat. Feu llàstima.
Mercè Solé ha dit…
Gràcies, Pere,
Jo crec que les propagandes electorals no ajuden gaire a viure seriosament la política... S'han de fer, però caldria anar una mica més a fons i caldria acompanyar l'acció política de més pedagogia, que no és el mateix que acompanyar-la de més publicitat. Això costa molt. Hi ha molt de soroll.

Anònim,
La meva adhesió a l'Església és bàsicament una adhesió a Jesús i a la comunitat que me'l transmet, amb encerts i errades, dels quals el Papa, com tu i com jo, en formem part. Si vols en parlem, del que dius. Però de debò penses que l'anonimat et dóna credibilitat? Segurament m'equivoco en moltes coses, però almenys me'n faig responsable. I els qui penseu que vaig errada m'ho podeu dir sabent amb qui parleu. Per cert, no sé de què teniu por. Jo no tinc cap mena de poder. I no, no em cau la cara de vergonya per militar a ICV. Al contrari.
Mercè