Famílies


Els amics de La Barca ens conviden a celebrar avui el dia dels "divorciats catòlics en nova unió". No sé si jo ho formularia així. Però crec que val la pena d'afegir-s'hi.
Jo ho veig com una celebració de l'acollida de l'Església (L'Església universal, no només la jerarquia eclesiàstica) a les famílies, a les noves i a les velles en totes les seves formes culturals i històriques, que són molt diverses. I dic l'Església, perquè estic ben segura que el Pare ja les acull des de sempre.
Acollida que és benvinguda i encoratjament a prendre part en tot allò que ens configura com a comunitat i en tot allò que ens ajuda a estimar la gent, no només la parella, ni només els fills, sinó tothom.
Benvinguts, benvingudes:
- les parelles de tota la vida
- les parelles de fet
- les parelles mixtes (entre cristians i no cristians)
- les parelles separades i divorciades, i tornades (o no) a unir
- les parelles homosexuals, amb o sense fills
- els vidus i vídues
- els solters i solteres
- les comunitats religioses o de qualsevol mena
- els nens que no tenen família
- les famílies monoparentals
- els cèlibes per opció
I especialment la gent que pateix per la família: les persones en procés de separació o de divorci no desitjat, les persones que pateixen la infidelitat del seu company o companya, les parelles en conflicte, les persones que voldrien una parella estable i no en troben, les persones enamorades sense possibilitats de tirar endavant la relació; les persones maltractades i les maltractadores...; les persones que se senten rebutjades per la seva malaltia o les seves circumstàncies o el seu aspecte...
Les persones que se senten soles o abandonades per la família, les persones que s'esforcen per acceptar els membres difícils de casa, els infants maltractats o tractats amb negligència...
Les famílies separades per lleis d'estrangeria, per l'exili... Les famílies que veuen morir els seus fills per la fam o per la guerra o que no poden atendre les seves malalties.
Jo crec que Déu ens crida a estimar els altres per damunt de tot. Amb sinceritat. I això nosaltres no estem en condicions de jutjar si els altres ho fan o no (ni en necessitat, francament). Per això penso que tots, totes, tenim un lloc a l'Eucaristia si volem ser-hi. I crec que val la pena celebrar-ho.
Mercè Solé

Comentaris

Anònim ha dit…
Mercè, crec que fas una barreja que no té massa sentit.
Ben segur que l'Esgésia ha d'acollir tothom, també la jerarquia (no caiguem en la trampa de diferenciar jerarquia)el que mai pot fer l'Església és acollir el pecat tot i que ha d'acollir el pecador. Jesús li diu a Maria Magdalena que la perdona però afegeix que no torni a pecar més, no ho oblidem.
Parles d'acollir les famílies, el primer que hauríem de tenir clar és què és una família. Entenc que per a un cristià, o si més no per un cristià catòlic, és la unió d'un home i una dona amb vocació de que sigui per sempre consagrada pel sagrament del matrimoni i els seus fills quan en hi hagin. Definida així la família podem començar a parlar de si un vidu o vidua amb fills és o no una família. Jo dic que sí, igual que una senyora o un senyor que ha adoptat un infant també; tot i que caldrà veure com aquestes famílies monoparentals fan present la figura del pare o la mare que els falta.

És cert que hem d'ajudar a totes les persones que sofreixen i incloent les que ho fan en l'àmbit familiar pels fets que tu ja cites però l'ajuda que ofereix l'Esglèsia no pot anar només a apagar foc ha d'anar a la conversió de les persones ha d'anar a ajudar a descobrir Déu en la dificultat, ha d'anar a ser u amb Déu, a poder dir amb Sant Pau "visc jo però no sóc jo, és Déu qui viu en mi" i des d'aquesta talaia encarar els problemes que la vida presenta. D'altra manera només posem pegats.
Salutacions.
Mercè Solé ha dit…
Hola,
Gràcies pel teu comentari. De fet hi estic més d'acord que no et penses. Sóc conscient que he escrit un aiguabarreig de situacions, que són les que veig al meu voltant i que no em semblen necessàriament dolentes, tot i que sóc conscient que n'hi ha algunes de frívoles o que jo no comparteixo. En canvi no veig gens clar això del model de família cristiana. Miraré de fer un post per explicar-ho, perquè em fa falta espai.
Mercè
Mundy ha dit…
Estimada Mercé:

Si no hubiera sido pr que el ordenador e internet se volvieron una poco locos, antes hubierámos agradecido tu gentileza.

Hemos publicado un post que te invitamos a vistar, a la vez que te reiteramos el agradecimiento.

Saludos.

Mundy