Cap de setmana intensíssim: d'una banda el IXè Consell de l'ACO, a Lleida; de l'altra, Mostra d'entitats a Viladecans. He pogut exercir el do de la ubiqüitat a base de preparar primer els materials que s'havien d'exposar i de distribuir de les dues entitats on tinc responsabilitats (Associació de pares de Caviga i Punt de Trobada) i d'estar-me des de divendres a la tarda fins diumenge al matí al Consell de l'ACO. Com a Càritas no ha calgut que m'hi amoïnés perquè no tenim xiringuito a la mostra: L'ajuntament opina que una entitat que depèn de la parròquia no hi té cabuda.
Ha estat un Consell tranquil, al marc curiosíssim de l'Acadèmia Mariana de Lleida,per decidir quines havien de ser les prioritats del moviment, tant en els temes de fons que volem tractar col·lectivament en els propers tres anys (l'opció pels pobres, el consum i una cosa exòtica que es diu "Lliures i profetes en una societat plural"), com en aquells aspectes organitzatius que cal millorar i posar al dia per funcionar millor i, sobretot, per anar-nos fent cada dia més correponsables de l'ACO. És un moviment de laics, sempre ho ha estat, però ara més que mai som conscients que l'Església som nosaltres qui l'ha de fer funcionar si volem que estigui especialment atenta a tot allò que afecta la gent que pateix, en el nostre entorn proper i en el món sencer. I això per dos motius, perquè el clero diocesà sensible a aquests temes va molt estressat i tendeix a ser una espècie en extinció i, perquè, caram , de l'Evangeli es desprén que és responsabilitat de tots no només el compromís tal com l'entenem a l'ACO (polític, sindical, veïnal, en entitats i organitzacions...) sinó l'anunci explícit de la Bona Nova de Jesús. Malgrat tots els estereotips, l'Església és plural i té presència en ambients molt diversos. Encara recordo l'expressió de Joan Coscubiela quan el vam convidar a prendre part en una taula rodona del 50 aniversari del moviment: "ostres, sí que hi conec gent, aquí!". Doncs això.
El Consell de l'ACO sol ser molt gratificant. Hi ha pocs conflictes (nosaltres si de cas repartim responsabilitats, mai quotes de poder) i sempre és un bany maria d'amistat i de retrobament amb gent senzilla i alhora significativa. Enguany ens hi acompanyaven unes quantes patums: el president del Moviment Mundial de Treballadors Cristians, el president de la HOAC espanyola, un representant de l'equip de la Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal (importantíssim! de fet no ens reconeixen formalment com a moviment de treballadors cristians, o sigui que és tot un gest que hagi volgut venir) i membres de la JOC, de la HOAC, i de diversos grups de treball del bisbat de Lleida, amb el bisbe al capdavant.
En fi, vam sortir animats, que és del que es tractava!
Ha estat un Consell tranquil, al marc curiosíssim de l'Acadèmia Mariana de Lleida,per decidir quines havien de ser les prioritats del moviment, tant en els temes de fons que volem tractar col·lectivament en els propers tres anys (l'opció pels pobres, el consum i una cosa exòtica que es diu "Lliures i profetes en una societat plural"), com en aquells aspectes organitzatius que cal millorar i posar al dia per funcionar millor i, sobretot, per anar-nos fent cada dia més correponsables de l'ACO. És un moviment de laics, sempre ho ha estat, però ara més que mai som conscients que l'Església som nosaltres qui l'ha de fer funcionar si volem que estigui especialment atenta a tot allò que afecta la gent que pateix, en el nostre entorn proper i en el món sencer. I això per dos motius, perquè el clero diocesà sensible a aquests temes va molt estressat i tendeix a ser una espècie en extinció i, perquè, caram , de l'Evangeli es desprén que és responsabilitat de tots no només el compromís tal com l'entenem a l'ACO (polític, sindical, veïnal, en entitats i organitzacions...) sinó l'anunci explícit de la Bona Nova de Jesús. Malgrat tots els estereotips, l'Església és plural i té presència en ambients molt diversos. Encara recordo l'expressió de Joan Coscubiela quan el vam convidar a prendre part en una taula rodona del 50 aniversari del moviment: "ostres, sí que hi conec gent, aquí!". Doncs això.
El Consell de l'ACO sol ser molt gratificant. Hi ha pocs conflictes (nosaltres si de cas repartim responsabilitats, mai quotes de poder) i sempre és un bany maria d'amistat i de retrobament amb gent senzilla i alhora significativa. Enguany ens hi acompanyaven unes quantes patums: el president del Moviment Mundial de Treballadors Cristians, el president de la HOAC espanyola, un representant de l'equip de la Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal (importantíssim! de fet no ens reconeixen formalment com a moviment de treballadors cristians, o sigui que és tot un gest que hagi volgut venir) i membres de la JOC, de la HOAC, i de diversos grups de treball del bisbat de Lleida, amb el bisbe al capdavant.
En fi, vam sortir animats, que és del que es tractava!
Mercè Solé
Comentaris
Gràcies Mercè per explicar-ho.
Continuem caminant...
marta
Mercè