Richard Strauss va escriure aquesta cançó. amb text de Hermann von Gilm Rosenegg, quan tenia només 18 anys. I a mi és de les que més m'agraden. Potser també perquè, més que programar-se a les sales de concert, solen cantar-se com a bis, quan l'ambient ja és molt dens... Us deixo amb aquesta versió de Jessye Norman, que musicalment m'agrada moltíssim, però que visualment la trobo sofisticada en excés. A part que jo no sabia que es podia obrir tantíssim la boca...
El text, que jo no he acabat mai d'entendre, diu:
Zueignung
Ja, du weisst es, teure Seele,
dass ich fern von dir mich quäle,
Liebe macht die Herzen krank,
habe Dank.
Einst hielt ich, der Freiheit Zecher,
hoch den Amethysten-Becher
und du segnetest den Trank,
habe Dank.
Und beschworst darin die Bösen,
bis ich, was ich nie gewesen,
heilig, heilig an's Herz dir sank,
Habe Dank!
Dedicatòria
Sí, ho saps, ànima estimada,
que jo, lluny teu, em turmento.
L'amor torna els cors malalts.
Gràcies!
Un dia vaig guardar, embriac de
llibertat,
el vas de les ametistes
i tu beneïres el beuratge,
Gràcies!
I vas conjurar els dolents
àdhuc jo, que mai no ho vaig ser,
sant, sant et penetra al cor.
Gràcies!
El text, que jo no he acabat mai d'entendre, diu:
Zueignung
Ja, du weisst es, teure Seele,
dass ich fern von dir mich quäle,
Liebe macht die Herzen krank,
habe Dank.
Einst hielt ich, der Freiheit Zecher,
hoch den Amethysten-Becher
und du segnetest den Trank,
habe Dank.
Und beschworst darin die Bösen,
bis ich, was ich nie gewesen,
heilig, heilig an's Herz dir sank,
Habe Dank!
Dedicatòria
Sí, ho saps, ànima estimada,
que jo, lluny teu, em turmento.
L'amor torna els cors malalts.
Gràcies!
Un dia vaig guardar, embriac de
llibertat,
el vas de les ametistes
i tu beneïres el beuratge,
Gràcies!
I vas conjurar els dolents
àdhuc jo, que mai no ho vaig ser,
sant, sant et penetra al cor.
Gràcies!
Mercè
Comentaris