Cosir voluntats, construir un mamut

Veureu que a la dreta d'aquesta plana fa dies que hi ha un mamut. És el Mamut de Viladecans, una figura que unes quantes entitats de la ciutat ens proposem que esdevingui símbol de la nostra Festa Major i que té ja blog propi.
Viladecans és una ciutat que ha crescut moltíssim en pocs anys, amb un teixit social més aviat feble. La Festa Major consisteix en un seguit d'actes més o menys interessants, compartimentats i escampats per la ciutat, però sense cap força aglutinadora i sense identitat pròpia. Per no tenir, no té ni nom, perquè l'Ajuntament considera que no es pot dir Festa Major de la Mare de Déu de Sales (la d'estiu) o de Sant Sebastià (la d'hivern) perquè el seu origen religiós, segons ell, exclou els ciutadans no catòlics (!!!). L'Ajuntament tampoc no és que dediqui gaire esforços a la cultura popular i les entitats com els geganters, grallers, diables més aviat viuen hores baixes. I és que on hi hagi algun "triunfito", com és el cas de Viladecans, la resta no compta. Això deu fer modern. I de fet a mi no em molesta que es potenciï si no fos per la deixadesa que hi ha, comparativament, amb les entitats més tradicionals.
En fi. Unes quantes entitats, doncs, hem decidit deixar de gemegar i posar-nos en marxa. El símbol del mamut té la gràcia que resulta nou. Fa poc més d'un any se'n van trobar unes restes de gran valor a la Riera de Sant Llorenç i a algú se li ha acudit que un mamut és un element simpàtic que podem revestir de tot el que vulguem i que ningú fins ara no es pot fer seu. amb exclusivitat És purament convencional, però adquirirà valor a mesura que ens el fem nostre. Això suposa una tasca molt interessant: l'apropament a les diverses entitats, la feina conjunta. Jo ho veig com un anar teixint, cosint-nos els uns amb els altres, com un gran tapís o, més pròpiament, com una xarxa. On les Raíces de Andalucía tingui el seu lloc al costat de la Colla Sardanista i dels fans del triunfito Galisteo, i ningú no se senti exclòs. És feina lenta i més aviat contracorrent. En l'època de compartimentació i de fàcil enfrontament i greuge comparatiu costen el treball conjunt i la cohesió social.
Però certament veig que tots els implicats ens hi anem engrescant i encara ens en sortirem. De fet, tot és començar. Volem fer una tasca a llarg termini i comencem aquest cap de setmana a la Fira de Sant Isidre, on hi ha la Mostra d'Entitats. Els primers fruits s'hauran de veure a la Festa Major. Tant de bo ens en sortim!

Mercè Solé