Ahir va fer cinc anys que va morir. Anava a peu a Montserrat des d'Esplugues amb una colla d'amics. Va patir un atac de cor i s'hi va quedar. Recordo el mal son d'haver-ho d'anar a explicar, amb tots els germans, als seus pares i la pena immensa de pensar que la seva filla, que aleshores tenia vuit anys, hauria de créixer sense poder conèixer-lo millor.
Amb el temps, però, el record d'en Joan ha anat canviant fins a convertir-se en una mena de substrat de tots plegats. Passat el dolor de la pèrdua, en Joan forma part de la pròpia història i de la pròpia identitat. Sovint penso què hi diria de tal o qual cosa o que això o allò li agradaria. De fet compartíem una mena d'obsessió pels llibres, que tant a ell com a mi ens agradava conservar, encara que ja no penséssim tornar-los a llegir. I a més, era el més ben plantat de tots els germans (i sense el "mejorando lo presente"!).
Però d'alguna manera conservem el seu sentit de l'humor, la seva mirada sobre les coses. I constatem que la gent que l'estimava, no l'ha pas oblidat. I quan veig que la seva filla tira endavant, penso que allà on sigui ho deu celebrar. Certament, la mort no ho pot tot.
Amb el temps, però, el record d'en Joan ha anat canviant fins a convertir-se en una mena de substrat de tots plegats. Passat el dolor de la pèrdua, en Joan forma part de la pròpia història i de la pròpia identitat. Sovint penso què hi diria de tal o qual cosa o que això o allò li agradaria. De fet compartíem una mena d'obsessió pels llibres, que tant a ell com a mi ens agradava conservar, encara que ja no penséssim tornar-los a llegir. I a més, era el més ben plantat de tots els germans (i sense el "mejorando lo presente"!).
Però d'alguna manera conservem el seu sentit de l'humor, la seva mirada sobre les coses. I constatem que la gent que l'estimava, no l'ha pas oblidat. I quan veig que la seva filla tira endavant, penso que allà on sigui ho deu celebrar. Certament, la mort no ho pot tot.
Mercè Solé
Comentaris