Avui fa 250 anys que va morir Händel

el dia


Deuria ser ben rebut allà dalt... Va ser un dissabte sant, a més. Resulta difícil no imaginar-se això de la glòria eterna sense la seva música. Gràcies, Händel, per les teves òperes, oratoris, músiques de cambra...Que sens dubte ens fan més feliços i ens fan viure intensament la música com a tastet de Déu!

Comentaris

montserratqp ha dit…
M´agrada tenir present els aniversaris. Ara ja l´estic escoltant: Ombra mai fù. Una manera de recordar-lo.
14 d’abril del 2009, a les 13:40
Anònim ha dit…
Ja s'ha publicat el primer capítol de les Claus d'interpretació de Germinans Germinabit:

I. HACEN POLÍTICA.

http://elintegrismoespecado.blogspot.com/

A. De Foguera Alta
15 d’abril del 2009, a les 12:45
Mercè Solé ha dit…
Ostres, Montse, ahir em vaig oblidar que, a més de Händel, nosaltres també feia anys que ens vam casar per l'Església (és que ens vam anar casant a miquetes):
Mercè
15 d’abril del 2009, a les 23:11
montserratqp ha dit…
Mercèèèèèèè!!!! Quins oblits!!!!
Per molts anys! (va ser a Pedra, oi???)
16 d’abril del 2009, a les 10:40
Mercè Solé ha dit…
Es que, davant l'estupor d'amics i familiars, ens hem casat tres vegades: la primera, al jutjat, la segona a Pedra (una pregaria i una festa amb els amics). I una tercera, el 14 d'abril a la parroquia del Gornal, per l'esglesia. Algun nen va preguntar per que el Lligades sempre es tornava a casar amb la mateixa...
Merce
18 d’abril del 2009, a les 10:32
Publica un comentari a l'entrada