Reproduir la pobresa

Continuem amb la taula rodona. Pilar Malla, Síndica de Greuges de Barcelona, va posar l'accent en les polítiques socials.

En primer lloc, va remarcar que la bonança econòmica no s'havia aprofitat per reduir la desigualtat social. De tal manera que el Salari Mínim Interprofessional, les pensions no contributives, i bona part de les pensions contributives estan per sot del llindar de la pobresa segons els criteris de la Comunitat Econòmica Europea (simplificant, per sota dels 600-700 euros). En aquest sentit, doncs, les administracions públiques, doncs, contribueixen a fer que la gent visqui en situació de pobresa. De fet, una de les intervencions del posterior debat, va complementar aquesta afirmació: durant la bonança econòmica s'havien desregulat múltiples drets dels treballadors, a part de la relaxació amb el sistema financer que ha permès arribar fins on s'ha arribat.

Les lleis de Serveis Socials de Catalunya i de l'estatal de la Dependència són un avenç considerable en drets... sobre el paper. Perquè contravenint el que implica la llei, les prestacions continuen sense comptar amb els pressupostos necessaris per a la seva realització. I a més s'apliquen sovint amb retards i de forma molt poc eficaç.

La Pilar va alertar del risc de crear dependència en els ajuts que es donguin en el context de la crisi. La pobresa és un estat circumstancial de la persona. Les persones no "són" pobres perquè no puguin ser d'una altra manera. Hem d'acostumar-nos a pensar i a treballar perquè puguin sortir d'aquest estat. Això significa dedicar esforç especialment a la prevenció i procurar per l'autonomia i la formació de la gent. Es tracta d'evitar que les situacions de marginació i de pobresa es vagin reproduint de generació en generació.

Mercè Solé