Una vaga que va fer història, al país en general, i a Viladecans i Gavà en particular. La Roca és l'empresa de referència en aquesta zona. De fet, a Viladecans aquesta empresa, que va començar a construir-se l'any 1917, va promoure l'hospital, un barri sencer (el "Poblat Roca") i encara una de les propietàries, l'Àngela Roca, va fer fer una escola per a nenes (ara mixta i pública) que continua funcionant 50 anys després.
La Roca ha donat consistència i identitat obrera a tota aquesta zona de delta, real i simbòlic. En aquest context no és estrany, doncs, que en els anys més convulsos de la transició tingués un gran protagonisme en la lluita obrera. Per això el Centre d'Estudis de Gavà va preparar una gran exposició sobre la vaga: el conflicte que hi va donar peu, el funcionament del moviment obrer, en aquells moments, les actuacions policials, les xarxes de solidaritat (des de la parròquia fins a en Lluís Llach) les reivindicacions obreres... Tot això quan encara molts dels seus protagonistes estan en condicions d'aportar, de contradir, de matisar...
Ahir es va inaugurar a Viladecans l'exposició, que es fa al Casal Pau Picasso gràcies a l'Ajuntament (Patrimoni Cultural) i al Grup Tres Torres (a la foto). Es tracta d'una exposició certament amb molta lletra, poc vistosa des dels estandards d'avui, que demanen grans muntatges àudio-visuals. Com a contrapartida, conté realment molta informació. Només cal llegir-la. Ahir l'alcalde prou que ho va remarcar, igual com va posar de relleu, des del meu punt de vista molt desencertadament, que "allò sí que va ser una crisi, i no la d'avui". Jo el convidaria, a ell i a uns quants més, a venir a l'acollida de Càritas...
Per cert, avui la Roca torna a estar en alerta, per la pretensió de l'empresa de deixar al carrer 400 treballadors. La lluita no s'ha acabat.
La Roca ha donat consistència i identitat obrera a tota aquesta zona de delta, real i simbòlic. En aquest context no és estrany, doncs, que en els anys més convulsos de la transició tingués un gran protagonisme en la lluita obrera. Per això el Centre d'Estudis de Gavà va preparar una gran exposició sobre la vaga: el conflicte que hi va donar peu, el funcionament del moviment obrer, en aquells moments, les actuacions policials, les xarxes de solidaritat (des de la parròquia fins a en Lluís Llach) les reivindicacions obreres... Tot això quan encara molts dels seus protagonistes estan en condicions d'aportar, de contradir, de matisar...
Ahir es va inaugurar a Viladecans l'exposició, que es fa al Casal Pau Picasso gràcies a l'Ajuntament (Patrimoni Cultural) i al Grup Tres Torres (a la foto). Es tracta d'una exposició certament amb molta lletra, poc vistosa des dels estandards d'avui, que demanen grans muntatges àudio-visuals. Com a contrapartida, conté realment molta informació. Només cal llegir-la. Ahir l'alcalde prou que ho va remarcar, igual com va posar de relleu, des del meu punt de vista molt desencertadament, que "allò sí que va ser una crisi, i no la d'avui". Jo el convidaria, a ell i a uns quants més, a venir a l'acollida de Càritas...
Per cert, avui la Roca torna a estar en alerta, per la pretensió de l'empresa de deixar al carrer 400 treballadors. La lluita no s'ha acabat.
Mercè Solé
Comentaris