Eluana Englaro

Costen d’entendre, els criteris amb què les jerarquies de l’Església exigeixen tan aferrissadament que s’utilitzin tots els recursos de la ciència moderna per mantenir en una vida clarament artificial a l’Eluana Englaro, i alhora es neguen amb la mateixa rotunditat a fer servir aquests mateixos recursos perquè una parella pugui tenir fills mitjançant la fecundació in vitro. Jo l’única diferència que aconsegueixo veure-hi és que en el primer cas la ciència serveix per prolongar una tragèdia, mentre que en el segon el que s’aconsegueix és promoure l’alegria. I no sóc capaç de creure que l’Església consideri digna la primera cosa i indigna la segona.

I costa igualment d’entendre que tot això es dugui a terme amb el suport incondicional d’un personatge tan sinistre i amoral com Silvio Berlusconi, que ha demostrat de totes les maneres possibles no sols el seu menyspreu als criteris evangèlics de l’honestedat i la preocupació pels febles, que algú podria considerar criteris esbiaixadament progres, sinó també el seu menyspreu a tots els criteris de la moral més clàssica pel que fa a la vida matrimonial...

De veritat que és incomprensible. Suposo que hi ha un afany d’impedir que les persones utilitzin la seva raó per enfrontar-se a les perplexitats i complicacions de la vida, per por de perdre un control que de fet ja fa molt de temps que està perdut... Sí, és clar que amb un ús de la llibertat personal sense cap autocontrol es poden fer bestieses. Però també amb aquest afany de control exterior se’n poden fer, i de ben grosses. Em sembla que qualsevol persona guiada per la raó i la sensibilitat humana s’adona que pretendre impedir que Eluana Englaro pugui morir tranquil.lament no té cap sentit ni cap justificació. I Jesús, em sembla, o almenys això és el que jo he après llegint l’evangeli, ens va ensenyar a moure’ns guiats per la raó i la sensibilitat humana. I gosaria dir que aquestes són les bases que fonamenten i fan real l’amor. (Josep Lligadas)