Sobre el paper qui més qui menys estaria d'acord que les polítiques preventives són les millors. Però tenen un problema: de vegades és molt difícil demostrar que realment són eficaces. M'ho fa pensar la notícia que acabo de llegir al diari sobre la promesa electoral de CiU d'eliminar les restriccions a la velocitat a l'entorn de Barcelona si governa la Generalitat.
A mi, que visc a Viladecans, també m'afecta i molt la limitacions dels 80 quilòmetres. Penso inevitablement en en Pérez Moya cada vegada que agafo el cotxe. Però certament una mesura que ha reduït notablement la taxa d'accidents i de morts, que ha fet baixar la contaminació i que, a més, ha fet més fluïd el trànsit em fa pensar que és bona, per no dir molt bona. A mi el que em dol és que el transport públic no sigui prou eficaç, però no pas que els cotxes trobin cada cop més restriccions, en l'aparcament, en la velocitat i en el preu del combustible. Una altra cosa són els professionals del transport, però l'ús de vehicles per a qüestions privades hauria de ser molt esporàdic.
El problema deu ser que és poc lluït que no hi hagi els mateixos morts que abans de la mesura. Com que no tenen identitat no impacten. Mai no sabrem si sóc jo l'afortunada o una persona propera a mi. Si la situació fos a l'inrevés, els familiars dels accidentats ens farien arribar la seva protesta. Però així tot queda, per sort, en un immens anonimat.
Entenc que a nivell de carrer costi d'entendre, però em sembla impresentable que els polítics professionals no sapiguen o no vulguin interpretar una estadística i juguin a fer demagògia, afavorint les ganes que molts tenim de pitjar l'accelerador.
La prevenció de vegades juga males passades: una bona educació, una bona sanitat, uns serveis socials de qualitat són cars però estalvien molts problemes a persones concretes. i, de retruc, a tots plegats. Però quan no veiem els problemes tendim a pensar que no existirien encara que rebaixéssim la qualitat dels serveis públics. I no reclamem fins que, per manca d'atenció, els problemes tornen a sortir. És allò dels estalvis que foraden les estovalles.
A mi, que visc a Viladecans, també m'afecta i molt la limitacions dels 80 quilòmetres. Penso inevitablement en en Pérez Moya cada vegada que agafo el cotxe. Però certament una mesura que ha reduït notablement la taxa d'accidents i de morts, que ha fet baixar la contaminació i que, a més, ha fet més fluïd el trànsit em fa pensar que és bona, per no dir molt bona. A mi el que em dol és que el transport públic no sigui prou eficaç, però no pas que els cotxes trobin cada cop més restriccions, en l'aparcament, en la velocitat i en el preu del combustible. Una altra cosa són els professionals del transport, però l'ús de vehicles per a qüestions privades hauria de ser molt esporàdic.
El problema deu ser que és poc lluït que no hi hagi els mateixos morts que abans de la mesura. Com que no tenen identitat no impacten. Mai no sabrem si sóc jo l'afortunada o una persona propera a mi. Si la situació fos a l'inrevés, els familiars dels accidentats ens farien arribar la seva protesta. Però així tot queda, per sort, en un immens anonimat.
Entenc que a nivell de carrer costi d'entendre, però em sembla impresentable que els polítics professionals no sapiguen o no vulguin interpretar una estadística i juguin a fer demagògia, afavorint les ganes que molts tenim de pitjar l'accelerador.
La prevenció de vegades juga males passades: una bona educació, una bona sanitat, uns serveis socials de qualitat són cars però estalvien molts problemes a persones concretes. i, de retruc, a tots plegats. Però quan no veiem els problemes tendim a pensar que no existirien encara que rebaixéssim la qualitat dels serveis públics. I no reclamem fins que, per manca d'atenció, els problemes tornen a sortir. És allò dels estalvis que foraden les estovalles.
Mercè Solé
Comentaris
Ni en aquest nou projecte que diuen "estudiar".
La reducció de la sinistralitat que diuen unes estadístiques massa curtes en el temps, es pot fer i s'ha de fer, evitant les conductes inapropiades i no limitant la velocitat quan hi ha de dos a quatre carrils de circulació.
Està clar que els dividends aportats pels radars que, sigui dit de pas, no paguen seguretat social, o sia, estalvien mà d'obra uniformada, son molt sucosos. Així es pot "invertir" en campanyes institucionals unes quantitats esgarrifoses de diners que per exemple volsaltres, Mercè, sabrieu aplicar infinitament millor.
I per què aquest despreci als que es guanyen la vida a la carretera?
Heu parlat amb taxistes que van a l'aeroport, per exemple? L'altre dia entrevistàven a un responsable del sindicats de transportistes autònoms, al que no els manquen tot tipus de problemes, i ja ho va deixar ben clar el que per a ells representa.
Em conforta la promesa de CiU, si arriba a governar, de desmontar aquest desori. Per aquesta i d'altres qüestions, posaré el meu granet de sorra perque ho puguin fer.
Perdona la extensió. Salutacions
No és fàcil harmonitzar ecologia i món laboral, ni ètica i món laboral, però això no significa que no s'hagi de fer... En fi, el temps anirà aclarint si aquests canvis valen o no la pena. Bones Festes!
Mercè