En el magnífic recull “50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira” l’he vist reconvertida en cançó de fer cagar el tió, però jo me la sé sense relació amb el tió, i més llarga i divertida, apresa quan era petit no recordo si de la meva àvia o de la meva besàvia. O sigui que aquí us l’ofereixo com a obsequi nadalenc. Jo crec que és un dels cimals de la història del surrealisme. I a més, el recitat ritmat amb què la cantàvem, en fa un brillant antecedent del rap actual. Diu així:
Ara ve Nadal,
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el pollí dalt del pi,
toca, toca, Valentí,
que ara vénen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
els capons amb sabatons,
correu, correu, minyons,
que el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastats,
diu que són un poc salats.
Ai el ruc,
ai el porc,
ai el cara de pebrot!
Comentaris